El Conte de l'Avi

El primer recurs que m'agradaria compartir en aquest apartat, relacionat amb l'educació en valors a l'Educació Infantil, és, ni més ni menys,  un conte que es va inventar el meu avi a partir de totes les seves vivències i la saviesa del temps. Al llarg de tota la meva vida he llegit molt i molts contes però crec que cap m'ha commogut mai tant com aquest; diu així:

Hi havia una vegada, en un indret molt lluny d'aquí, un món màgic on les persones portaven paraules escrites a la panxa i a l'esquena. Aquelles paraules més boniques i dolces, aquelles que deien totes les coses bones de les persones, aquelles que ens fan pessigolles si ens les diuen a l'orella,  estaven escrites a l'esquena. En canvi, les paraules dolentes, negatives, que ens omplen de tristesa quant les sentim, estaven escrites a la panxa. Els habitants d'aquell món sempre estaven molt i molt tristos, sabeu per què? Perquè tot i que podien veure les paraules bones i dolces que els altres portaven escrites a l'esquena  d'ells només en veien les dolentes que portaven escrites a la panxa. Per això creien que tothom, menys ells, tenia coses bones i, poc a poc, es van anar deixant de parlar. Se sentien tant malament i insegurs per no tenir paraules boniques que no s'atrevien a dir ni piu!

 Un bon dia una nena va decidir anar a trobar les seves paraules boniques, es va posar davant un mirall i va començar buscar. Va mirar a dreta i esquerra, amunt i avall, del dret i del revés, boca amunt i boca avall, però res, no les va trobar. Va ser llavors quan va decidir que ho preguntaria a algú altre. Va intentar parlar amb la gent que passava però tothom passava de pressa i corrents, ningú volia parlar amb ella.

-Ningú vol parlar amb mi perquè no tinc paraules boniques escrites a l'esquena-pensava.

De sobte, un nen que passava per allà i la va veure tota moixa li va preguntar:

-Que fas aquí tota sola i trista?

-Jo...buscava algú per preguntar-li si podia ajudar-me a buscar les meves paraules boniques- va xiuxiuejar.

-Buscar les teves paraules boniques? Però si les tens just aquí darrera!!

La nena va intentar girar el cap amb totes les seves forces però no les veia.

-De veritat?-va preguntar insegura.

-Si, i tant! Jo no et mentiria...No saps l'enveja que em fas, jo també desitjaria poder tenir alguna paraula bonica escrita a l'esquena...-va dir el nen.

-Però si les tens!- va cridar ella.

El nen i la nena van començar a parlar sobre el que havia passat, plegats havien descobert que tothom tenia paraules boniques escrites a l'esquena, tot i que no les pugessin veure.

Després d'explicar-me el conte el meu avi sempre em deia: "Nosaltres, encara que no ho veiem, igual que la gent d'aquell indret, tenim escrites al davant paraules dolentes i a l’esquena paraules boniques i dolces Per això quan ens mirem a nosaltres mateixos solem veure només la nostra part dolenta, mentre que dels altres fàcilment veiem les coses bones. A moltes persones els es difícil veure tot lo bo que hi ha en elles, creuen que només els altres  tenen coses bones i no saben que si es giren i es miren l’esquena trobaran tot allò bo que hi ha en elles. Tots tenim coses meravelloses escrites a l’esquena l’únic que hem de fer és aprendre a  veure-les.".

M'agradaria poder, algun dia, explicar aquest conte als infants que tingui a l'aula, perquè creguin més en ells mateixos, perquè vegin totes les coses bones que hi ha en ells i en els altres. Crec que aquest conte conté molt valors importants per a la vida i la convivència, valors que, per desgràcia, són cada vegada menys presents en la nostre societat. El meu avi m'ha deixat un tresor únic i molt valuós però crec que compartint-lo encara ho serà més.

Contes per Reflexionar

En aquesta ocasió voldria recollir alguns contes que, al llarg d'aquests mesos he descobert, considero que promouen valors rellevants i necessaris, tant al' Educació Infantil com a qualsevol etapa, i que et fan pensar i reflexionar sobre la vida.Com aquest blog pretén ser una segona memòria i, a més, plasmar tot allò aprés al llarg de l'assignatura crec que és adient mostrar els contes que, gràcies a allò treballat al llarg de les classes, m'han fet reflexionar i qüestionar-me aspectes del món sobre els que mai havia pensat.. No fan falta paraules ni explicacions, els contes parlen per si sols; simplement espero que qui els llegeixi  gaudeixi d'ells i, encara que només sigui durant uns instants, vegi el món amb uns altres ulls.

 El Peix Feliç- Jimmy Liao

A que sabe la Luna?- Michael Graejniec

Por cuatro esquinitas de nada- Jerome Rullier

El Árbol Rojo- Shaun Tan

Educació en Valors

Després de la lectura dels textos del primer seminari, relacionats amb l'educació en valors, i l'activitat realitzada en grups, en la qual havíem d'elaborar, primerament, una llista amb els deu valors que considerem que cal treballar a Educació Infantil, seguidament, escollir-ne cinc i ordenar-los per ordre de rellevància i, finalment, elaborar una llista conjunta entre les integrants del grup i ordenar, novament per rellevància, els valors escollits. He de confessar que l'activitat no va ser gens senzilla, no només per haver d'arribar a un acord entre totes les components sinó perquè en cap moment, previ a aquell dia, havia pensat en quins valors prioritzaria vers uns altres ni havia defensat la meva opinió en aquest tema. Els resultats de l'exercici varen ser els que observem a continuació:

Com es pot apreciar en els quadres, en ambdós casos, el valor de la responsabilitat va situar-se en el primer lloc. Segons el text "Quins són els fonaments per a una educació en valors ètics?” Capítol II de La veu de l’altre. Reflexions i experiències per educar en valors ètics; la responsabilitat pren el significat de donar una resposta desinteressada  i atenta a l’altre. Els altres fan que ens replantegem fins i tot allò que creiem amb més fermesa, els altres obren interrogants davant nostre i fa que ens qüestionem tot allò que ens envolta. La responsabilitat és tenir present a l’altre i orientar la nostre conducta  tenint en compte, en tot moment, al semblant. Així doncs aquest valor cal que sigui present en l'Educació Infantil, és important que els infants aprenguin a valorar a l'altre, a actuar tenint-lo en compte, a compartir idees i formular-se preguntes. El món on vivim, un món dinàmic, canviant, relatiu i ple d'incertesa, reclama ciutadans que siguin capaços de buscar respostes de manera ràpida i immediata, a preguntes que, potser a l'endemà, ja no seran les mateixes. I és que el món d'avui no és el mateix que el d'ahir ni que el de demà; de la mateixa manera que nosaltres, avui, no som els qui vam ser ahir ni qui serem demà. La llibertat també va aparèixer en ambdós llistes i també posseeix una gran rellevància; no obstant  cal tenir present que aquesta sense la responsabilitat pot tornar-se un valor nociu, pot transformar-se en una vena que, tot tapant-nos els ulls, no ens deixi veure més enllà de nosaltres mateixos. Els altres valors que vam decidir a nivell grupal posar a la taula són tots ells, com es pot observar, importants. No obstant jo no comentaré aquests valors sinó que afegiré una reflexió sobre dos valors que a nivell personal considero imprescindibles a l'Educació Infantil, sense els quals tot sembla perdre sentit i profunditat; la Felicitat i l'Amor.

Que s'entén per felicitat? És una meta? Un lloc al que arribar? O bé és un estat d'ànim? Per mi la felicitat és un camí que recórrer, és una manera de viure i ser. Cal que els infants aprenguin a ser feliços per la felicitat en si i no pas per els mèrits que aconsegueixin. El món on vivim és cada vegada més materialista i superficial i, cada vegada, són més els infants que confonen felicitat amb consumisme. Cal educar als infants perquè puguin ser ciutadans feliços pel simple fet de viure, ser, assolir fites personals, estimar, fer un bon acte etc. La felicitat que s'aconsegueix a través d'allò material és falsa, és un sentiment fugaç que en uns instants passa i ens omple d'insatisfacció. Penso que cal que els infants vegin la felicitat com una manera de viure i fer front als problemes.

D'altra banda trobem l'Amor. I podeu pensar, l'amor com a valor ètic? La meva resposta és rotundament sí. L'amor a l'altre, més enllà del respecte, fa que la responsabilitat, l'empatia, la felicitat i tots els altres valors adquireixin una dimensió més profunda i sincera. Estimant a l'altre no només el tens en compte sinó que el tens present, forma part de tu i tu d'ell, l'altre ets tu i tu ets l'altre. Pot semblar abstracte, la veritat és que m'és complicat d'explicar; però dins meu aquesta idea pren cada vegada més força.

Per últim volia comentar que, en la meva opinió, la tasca que ha de desenvolupar un docent a l'Educació Infantil sobre els valors ha d'anar encaminada a formar persones capaces d'entendre i actuar en el complex món que vivim. Formar ciutadans que es comprenguin a ells mateixos, als altres i al medi en que es troben i puguin conviure i participar de la societat plena i íntegrament.