Visitem Museus

Després de comentar en una de les meves reflexions l'amor que sento per la història i els museus vaig començar a pensar com podria cultivar el gaudi d'aquests espais i del coneixement del medi. Va ser a les hores quan vaig pensar en buscar tallers o activitats educatives en alguns museus del meu entorn proper, Barcelona, i així plasmar-los en el bloc per poder-los emprar com a recurs el dia de demà quan sigui docent.

Algunes propostes interessants les vaig trobar en els següents museus:

http://www.es.mhcat.cat/serveis/educacio

http://www.bcn.cat/museupicasso/es/educacion/recursos-educativos.html

http://www.macba.cat/es/infantil-y-primaria

http://www.mmb.cat/educacio.php?idm=2&pagina=4&estic=0

http://www.museuegipci.com/index.php?infantil&lang=ca

Conclusió

Tot el que aquesta assignatura m’ha aportat, més enllà de continguts i/o aspectes teòrics, té per a mi un valor incalculable. La Cristina que va entrar per la porta de l’aula el primer dia no té res a veure amb la Cristina que ara surt d'aquesta  He canviat, he crescut, he madurat, he après, he experimentat, he viscut, he omplert una mica més la meva motxilla d'experiència i bagatge. Al llarg d'aquests mesos he viscut en primera persona el que la motivació pot causar en els infants, en l’important motor d'aprenentatge que representa, en com, de i en el medi, els infants aconsegueix construir aprenentatges manera transversal i significativa; tot avançant en la coneixença d'un mateix, dels altres i del món on viuen. Ara que acaba l’assignatura m’adono del sentit de tot plegat, de com el Coneixement del Medi Natural i Social no poden fragmentar-se sinó que van units. És a través del diàleg entre les diverses disciplines, art, llengua, medi social, natural, matemàtiques, música etc. que aconseguim, de mica en mica, comprendre la complexitat de la realitat en que vivim. Però és sobre tot en el diàleg entre el medi social i el medi natural que els infants podran anar omplint de significat el món i trobaran respostes que els donin eines per a conviure en societat i entendre el medi on es troben.

 He treballat i m’he esforçat molt però vull deixar clar que no ha estat per obligació sinó per interès, tenia curiositat i ganes, volia aprendre i aprofundir en allò que treballàvem a classe perquè em fascinava descobrir en el món que tenia davant els meus ulls una nova realitat i manera d'entendre el medi. Acabo l’assignatura sentint-me més a prop del model de mestra que aspiro ser, sentint que estic més preparada i tinc més recursos i eines per poder realitzar la meva futura tasca docent amb qualitat.

Per finalitzar voldria fer referència a una cita de J. Moragas que recull en gran mesura l’essència del que he après en aquesta assignatura i la idea d'infant que m’ha ajudat a incorporar; diu així: “L’infant és un infant que ha vingut al món per ser tant infant com ha de ser. Tota la seva essència i tota la seva experiència és d'infant  no d'adult ni d'adult en petit, ni d'infant que es prepara per ser adult […] La infantesa no és una preparació. És una realització. No és una etapa perquè es formi tot l'home/dona de demà, sinó perquè es consumeixi tot l'infant d'avui"

Una Mà de Contes

De nou, mentre buscava per la xarxa, he trobat un recurs que m'ha semblat adient compartir en aquest apartat. La pàgina web Una mà de contes, dirigida per El club Super 3.


En aquesta pàgina web hi trobem vídeos de contes per a totes les edats, de diverses cultures, temàtiques i valors, tots ells realitzats des d'una basant artística, senzilla i interessant. La pàgina dona la possibilitat als usuaris de fer una recerca dels contes segons títol, autor, il·lustrador, entre d'altres o bé per paraula clau. Així doncs si posem, per exemple, com a paraula clau "pau" ens apareixeran tots aquells contes que recullen dit valor. Els contes també poden ser cercats segons el seu origen geogràfic i/o els personatges que apareixen i poden ser visualitzats en diferents idiomes i amb subtítols .Tot plegat pot ajudar-nos a donar una millor atenció a la diversitat de l'aula, treballar valors,  aspectes de geografia i multiculturalitat amb els infants i també idiomes.

Un altre recurs amb el que compta la web és un apartat amb propostes d'activitats i manualitats, totes elles molt creatives i interessants.

Ja per acabar voldria compartir un conte d'aquesta web d'origen tibetà que m'agrada molt: El Gran Arbre

Els Contes a l'Educació Infantil

Els contes van més enllà del món imaginari, permetent als infants experimentar emocions i sensacions a través de personatges fantàstics, amb els que moltes vegades s’hi veuen reflectits. És per això que  trobo una bona opció fer girar el treball del coneixement del medi social a Educació Infantil, i també en d'altres disciplines,  entorn als contes pot ser una bona manera d'enfocar-ho. Els contes ens permet crear dinàmiques enriquidores a la vegada que permet a l’infant experimentar emocions o superar vivències que veu reflectides en el personatge d'un conte d'una manera distanciada. Aquesta separació entre la pròpia vivència del sentiment i la que viu el personatge obra davant nostre moltes possibilitats, ens ajuda a que els infants expressin i manifestin com es senten o s'han sentit, a que treguin tota la seva frustració i transformin experiències negatives en positives. 

La poesia, a l'igual que els contes, ens permet treballar aquest aspecte, però d'una altra manera. La poesia trasllada als infants a un altre món gracies a la melodia, el ritme i la rima. la seva musicalitat única és sempre ben rebuda pels atents oïdes dels infants.

 

 Ambdós gèneres, a més, permeten treballar valors a la vegada que fomenten en els infants l'aparició de nous interrogants. Aporten nous punts de vista, noves sensacions, paraules desconegudes i ens remeten a temps i espais diferents al propi. També en ells els infants poden trobar respostes a alguns dels interrogants que es plantegen i augmentar el nivell de comprensió del medi i el món on viuen.Considero  important que, a partir de relats, històries i/o poemes, s'acosti als infants al temps, a l'espai i als valors ètics necessaris per a conviure en societat;  que es parteixi de la pròpia experiència i vivències per anar construint i elaborant concepte que, de vegades,poden resultar molt abstractes. 

Des que era petita els contes i la poesia m'han fascinat, han estat grans companyes de joc i d'aprenentatges, han estat enlluernadores, properes, divertides i interessants. M'han ajudat a viatjar a altres mons i veure altres realitats, tot comparant-la amb la pròpia. Però els poemes i els contes no només són finestres obertes  a altres mons, són la clau per arribar al més profund de nosaltres i entendre'ns millor. Algú una vegada em va dir que la distància més curta entre tu i tu mateix és un llibre.

M'agraden els Museus!!

En aquesta entrada voldria fer homenatge a tots els museus i institucions que cuiden i conserven obres de gran importància cultural, artística, social, literària, natural,musical...Penso que talment es fa amb la lectura cal cultivar en els infants el gust per anar als museus i gaudir de tot allò que tenen per donar-nos,mostrar-nos, i ensenyar-nos. En els museus, des de petita, he trobat un lloc on sentir-me acollida, tranquil·la i de gust. Han estat grans amics per a mi; m'han explicat a l'oïda autèntiques històries increïbles  m'han explicat com, al llarg dels anys, la nostre estimada terra ha canviat i s'ha transformat, m'ha deixat veure autèntics testimonis de fets històrics de rellevància, m'han obert una finestra a un món únic i meravellós.

Si he de ser sincera no recordo la primera vegada que vaig anar a un museu però sempre recordaré AQUELLA vegada, el dia en que els meus pares em van portar al Museu Egipci de Barcelona. Recordo que, encuriosida, mirava cada vitrina com qui mira una complicada endevinalla la qual no pot desxifrar.Sí, aquesta va ser la meva primera sensació, volia saber més i més d'allò que veia, quin eren aquelles persones, perquè la seva roba era tant diferent a la meva, perquè "embolicaven" d'aquella manera estranya a les persones, perquè pintaven ulls a les parets...Milers de preguntes em van envair i van causar un fort impacte en mi. Aquell dia, com podreu imaginar, no va ser l'últim en que vaig visitar al museu; durant gairebé un mes vaig anar un cop cada setmana. Va ser una gran troballa per a mi, ha marcat un abans i un després en la meva vida. Recordo que va ser a les hores quan, per primera vegada, vaig voler convertir-me en exploradora o arqueòloga, vaig desitjar poder crear una màquina del temps per poder viatjar a l'Antic Egipte i veure amb els meus propis ulls aquella meravella. El Museu Egipci va ser una de les claus que va promoure en mi el gust per la història i per visitar museus.  Però només va ser el principi d'un gran viatge; vaig explorar nous museus, els meus familiars em van regalar contes i posteriorment llibres; fins i tot, amb l'edat d'onze anys, vaig realitzar el meu primer curs al Museu Egipci de Barcelona, curs bàsic sobre la seva cultura i manera de viure. Posteriorment vaig estudiar jeroglífics i vaig realitzar un curs d'arqueologia a Palau de Plegamans durant quinze dies inoblidables.

Partint de la meva experiència personal, com a futura docent, m'agradaria traspassar aquesta passió per la història, pels espais i els edificis, testimonis de la nostre cultura i de la nostre evolució al llarg dels segles. Voldria educar en valors com el respecte i l'amor per la història i els tresors que ens ha deixat, en la importància de cuidar les coses per a conservar-les, en l'amor per la pròpia cultura, en la necessitat de comprendre i entendre la nostre societat i la seva evolució per entendre qui som i perquè som així.

El Temps, l'Espai i els Valors  formen part de nosaltres d'igual manera que nosaltres formem part d'ells, són testimonis dels fets més cruels i vergonyosos de la història i dels èxits i descobriments més extraordinaris que han esdevingut.Temps, Espai i Valors no són tres aspectes sinó un de sol; són el reflex de qui som, de qui vam ser i la projecció de qui serem; sóc jo, ets tu, som nosaltres.

Jean François Millet -Trabajo Rural

Steve Mc Curry-Indian trains 

El Buscador-Jorge Bucay

Un conte que ens mostra una nova mirada sobre el temps viscut, un conte que ens transmet grans valor i aprenentatges. Perquè com diu Jorge Bucay "Un buscador es alguien que busca. No necesariamente es alguien que encuentra. Tampoco esa alguien que sabe lo que esta buscando. Es simplemente alguien para quien su vida es una busqueda."

http://www.youtube.com/watch?v=yTWUlIeycgU

Un Jardí a l'Escola

En aquesta entrada voldria compartir un recurs que he trobat per la xarxa, el qual considero de gran interès pel meu futur com a docent del Coneixement del Medi Social i Natural. Aquest recurs és la pàgina web El Safareig.

En aquesta pàgina web un matrimoni ha creat un espai d'intercanvi d'experiències entre docents basat en la importància de canviar els patis de les escoles per jardins. En aquesta mateixa pàgina expliquen maneres per transformar l'espai, aporten idees per fer activitats amb material natural, fan reunions i xerrades per tot aquell que estigui interessat en el tema, expliquen experiències de patis-jardí en altres llocs del món,etc . Al veure aquesta pàgina i aprofundir en el que allà deien em vaig adonar de la importància que jau en el fet de tenir un jardí a l'escola i la intrínseca relació que tenia amb l'assignatura del Coneixement del Medi Social i Natural. En un primer moment em va semblar que aquest projecte de transformació es referia únicament a l'àmbit de Coneixement del Medi Natural però, a mida que van anar avançant les classes, em vaig adonar que no era així, tenia un vincle important amb ambdues. El fet de canviar un pati per un jardí suposa pels infants una transformació del seu medi escolar i els acosta a la realitat del món en que viuen. A més aquesta transformació també comporta una major diversitat de materials naturals que promouen en els infants l'aparició d'un major nombre de preguntes; pe exemple: "D'on vénen les carabasses?" "Qui les cultiva?" "Per què hi ha carbasses de diferents colors i formes?" "En quines celebracions hi ha carbasses i per què?" "Com podem transformar una carabassa en un instrument musical?". Aquestes preguntes són relatives tant al coneixement del medi natural com del medi social, totes elles pretenen donar resposta als fenòmens i comprendre el món en que vivim, totes elles ens acosten a entendre els processos que segueixen les coses, ens educa en valors, ens ajuda a entendre quines funcions socials i/o culturals tenen les coses i per què. El propi fet de transformar un pati en un jardí ja diu molt dels docents d'aquella escola i dels valors en que volen educar; sostenibilitat, respecte, cura...

Així doncs espero algun dia poder convertir-me en una docent així, una docent que ajudi als infants a comprendre el món on viuen, que promogui l'aparició d'interrogants i els doni eines per trobar les respostes.

Els Besavis

El poema que trobem a continuació és el poema de Joana Raspall titulat "Els Besavis", poema del qual he parlat a la reflexió relacionada al treball del temps a l'Educació Infantil. Al ser aquest blog una segona memòria, tot i que crec que mai  oblidaré aquest meravellós poema, he decidit compartir-lo en aquest espai dedicat als recursos que, al llarg dels mesos que ha durat l'assignatura, he anat trobant en les meves estones de recerca i reflexió i considero rellevants en el meu futur com a docent del coneixement del medi social.

ELS BESAVIS

Els besavis no tenien  

tren elèctric ni avió,  

bicicleta ni escalèxtric,  

game boys ni televisió;  

tot al més, bitlles de fusta  

o algun cavall de cartó.  

Feien ballar la baldufa  

cargolant-la amb un cordó,  

o agafaven algun cèrcol  

del bocoi més petitó  

i jugaven amb la rutlla  

carrer avall amb gran remor.  

Les noies tenien pepes  

sense cabells de debò,  

que no reien ni ploraven  

ni prenien biberó,  

i eren totes d'una peça  

com gegants de processó.  

Per tota llaminadura,  

al botiguer del cantó  

li compraven, per cinc cèntims,  

gairebé un pam de bastó  

de regalèssia flairosa  

que xuclaven amb fruïció.

Si les mares els deixaven  

un pot vell o bé un tassó,  

hi desfeien les engrunes  

d'una resta de sabó  

i bufaven fent bombolles  

cel enllà, des del balcó,  

-i fins algun cop mullaven  

el barret d'algun senyor!-  

Quan tocava anar a l'escola,  

aprenien la lliçó  

en un llibre espès de lletra,  

sense gravats en color;  

i recitaven les taules  

de la multiplicació,  

la historia i la geografia,  

talment com una cançó.  

Responent, deien: «què mana?»  

«sí, senyor» o «no, senyor»;  

si no ho feien, palmetada  

rebien del professor.

Tenien amor als àngels  

i dels dimonis temor,  

i no coneixien monstres  

de ciencia-ficció.  

Ai, quantes coses canvien  

a cada generació!  

Els besavis no entendrien  

per què es deixen de racó  

aquests pilots de joguines  

que ja no fan il·lusió ...  

i que les llaminadures  

que semblen del bo i millor,  

es mengin segons caprici:  

«ara les vull; ara no» ... ,  

ni que amb llibres tan esplèndids  

no s'aprengui la lliçó ...  

ni que es parli del psiquiatre 

més que de Nostre Senyor!  

Sols els podria convèncer  

que el nostre temps té raó  

si de debò aconseguíem  

de conviure en pau i unió.  

-Joana Raspall-

El Temps Històric

Mentre caminava cap a casa pensant en el temps, no és estrany ja que és un tema sobre el que reflexiono constantment, he aixecat la mirada i he trobat, just davant meu, una d'aquelles cases antigues, segurament modernista, que són capaces de deixar-te amb la boca oberta. Quina façana! Quanta elegància! I quina meravella de porta! I mentre mil idees venien a mi he recordat com m'agradava jugar, amb el meu avi i els meus pares, a endevinar qui vivia a les cases. Mentre caminàvem pel carrer, a diferència d'altres infants, jo no mirava a terra sinó sempre cap a munt. Els meus pares i el meu avi em deien: “Cristina mira per on vas que pots caure” o “Perquè mires sempre cap a munt?” Però jo, tot i que ho intentava, no podia estar-me de seguir caminant mirant cap amunt.Segurament, us pregunteu, per què ho feies? Doncs pel meravellós paisatge que composaven els edificis, mirats des de baix, el verd de les fulles dels arbres i el cel de fons. 

La llum es col·lava d'entre les branques tot il·luminant les façanes, creant diferents cromatismes, donant diversos matisos. Recordo que mirava a la gent que estava als balcons, imaginava qui eren, com era la seva família, la seva vida, les possibles aventures que havien viscut...En veure el meu interès els meus pares i el meu avi van decidir proposar-me fer un joc; per torns escolliríem un edifici, hauríem d'imaginar qui vivia allà i explicar la seva història. Pot semblar un joc molt simple però era complex i divertit! Vaig aprendre moltíssimes coses, ja que al meu avi i al meu pare sempre els havia agradat passejar per Barcelona i coneixien fins els més petits detalls; “Aquesta casa abans havia estat un hospital”, deia el meu avi “En aquest carrer podem trobar un arbre de més de 200 anys!” deia el meu pare. I així, de mica en mica, em vaig endinsar cada vegada més en la història, m’emocionava caminar pels mateixos carrers que els meus avantpassats, tocar pedres que portaven allà almenys 500 anys! Gairebé sense adonar-me, gràcies a les estones que passava en família jugant a aquest joc, a les històries que el meu pare i el meu avi m’explicaven i els llocs que visitàvem;  la meva passió per la història i el pas del temps es va anar fent més i més gran i l'idea de temps va anar cobrant forma dins meu.

Ha estat a les hores quan he recordat el que l’Antoni ens havia explicat sobre el temps històric, el temps que que ja no existeix però segueix aquí;  gràcies al qual, durant la infantesa, comencen a apreciar i veure la profunditat del temps. Sense adonar-me, d'una manera sorprenent, començava a entrellaçar la meva experiència personal amb allò fet a classe; de la mateixa manera que els infants parteixen de la seva realitat i el seu bagatge per construir nous aprenentatges d'una manera significativa, funcional i sòlida. 

L'Antoni ens va parlar de les diferents categories que integraven el temps històric i ens va posar alguns exemples perquè ho entenguessin  Jo no explicaré el que l'Antoni ens va comentar sinó que aniré un pas més enllà i intentaré relacionar dites categories amb l'experiència personal que acabo de narrar. El que jo vull és entendre quins elements tenia aquell joc perquè em cridés tant l'atenció i el perquè sento que va ser una de les activitats, relacionades amb medi social,  més enriquidores i significatives de la meva infància.

-L’allunyament i l’evocació-empatia: Aquesta categoria apareix en el joc quan intentava posar-me en la pell dels que vivien en les cases que observava i  imaginava les seves vides.

-Simultaneïtat: Mentre el joc durava, tot i no ser conscient  estava creant el concepte de simultaneïtat temporal; és a dir, mentre jo jugava i observava a aquelles persones, elles estaven fent altres coses.

-Evolució  Causa- Efecte: Tot i que aquest aspecte no queda massa clar penso que també apareix en el joc. Jo les mirava i imaginava, si no les hagués vist no ho hagués pogut pensar. De la mateixa manera quan jo mirava cap a munt la meva mare em deia que mirés endavant; les meves accions tenien conseqüències.

-Ritmes evolutius i durades: Aquesta categoria apareix quan els meus familiars em parlaven de com era Barcelona quan eren joves. Tot i que jo no entenia del tot aquell concepte, ja que per mi el meu pare i el meu avi sempre sigut els mateixos sempre (no podia imaginar-los de cap altre manera) això em feia anar sent conscient de que les coses canvien i tenen una durada i evolució. També l'inici i la fi del joc em mostraven aquests ritmes i durades.

-Cronologia: Per explicar-me la realitat en que vivien, el meu pare i el meu avi, m'explicaven com era la Barcelona que ells havien conegut tot comparant-la amb la d'ara. A nivell d'anys recordo que el meu avi els mencionava, tot i que no puc recordar les dates, però també emprava frases com: "Fa molt i molt de temps" o "Quan l'avi era un vailet" o "Quan aquí no hi havia cases i tot era terra ". Aquestes oracions em feien anar prenent consciència de que, en algun moment, havia existit un temps i una realitat diferents als que jo vivia.

En general, després d'aprofundir en el tema, considero que treballar aquests aspectes amb els infants és complex. Els adults donem per suposat masses coses, tenim tant interioritzat tot, ho pensem tot de manera tant automàtica que, sovint, ni ens adonem. Els infants però es qüestionen tot allò que veuen, es fan preguntes sobre l'entorn que nosaltres considerem tan obvies que ni les mirem. Les categories comentades, tot  fragmentar en parts la comprensió del temps històric, són parts inseparables d'un únic tot; és a dir que unes sense les altres manquen de sentit. De nou cal fer èmfasi en la necessitat de fomentar en els infants aprenentatges globals i transversals.

Per últim voldria dir que crec que per poder ajudar als infants a construir i entendre la idea de temps històric, primer de tot, cal deixar enrere els automatismes i començar a mirar-me el món amb uns altres ulls, des d'un altre punt de vista més crític i profund. 

El Temps a l'Educació Infantil

Mentre pensava en com podria treballar, com a futura docent, el temps amb els infants; acostant-los al temps històric, al temps social i fent-los més conscients del temps viscut, he recordat un poema de la meva infància, Els Besavis de Joana Raspall. 

A través d'aquest poema, la meva professora de P5, ens va presentar a mi i als meus companys/es el concepte de generacions passades i vam desenvolupar, per motivació pròpia, un projecte de tot un curs. En una ocasió, mentre intentàvem comprendre qui eren els besavis i com vivien, vam decidir, entre tots i totes, portar imatges o fotografies d'ells a classe i així investigar-ho plegats. Recordo perfectament el dia que vaig demanar a la mare que m'ajudés amb la tasca; va treure un piló de fotografies, algunes en blanc i negre, d'altres en color sèpia i d'altres amb grans taques fosques, totes elles amb olors estranys. Una vegada van estar totes les fotografies sobre la taula ens vam posar a buscar i re-buscar aquelles que podrien resultar més interessants. M'agradava  mirar les cares d'aquelles persones desconegudes que, segons  la mare, formaven part de la família des d'abans que jo naixes, em resultaven  estranys els seus pentinats, la seva roba, les seves cares i expressions series; tant i tant diferents de la realitat que jo coneixia. Però el més curiós de tot és que, sense saber perquè, sentia que entre aquelles persones que mai havia vist i jo existia un vincle impossible de trencar, estàvem connectats per quelcom màgic i misteriós. Quan va arribar el dia de portar les fotografies tots estàvem impacients per explicar als altres les nostres troballes. Un a un vam anar explicant i descrivint a les persones que apareixien a les imatges, com eren, quina roba portaven  quina era la seva feina...Jo vaig portar una fotografia dels meus besavis per part d'àvia materna, havien estat cantants: "El duet Mariner". 

Posteriorment, per tal d'entendre com vivien, l'Eva, la nostre professora, ens va fer comparar, de manera indirecte, la realitat d'aquelles persones amb la nostre; tot fent-nos plantejar preguntes: "On vivien?" "Com eren les seves cases?" "Quina roba portaven?" "Menjaven el mateix que nosaltres?"etc. D'aquesta manera també treballàvem el temps social i adquiríem una major consciència del temps viscut. A partir de les diferents escenes quotidianes que presenta  el poema podíem comparar la nostre experiència amb la seva i prendre consciència dels moments del dia en que realitzem aquelles accions, amb qui, com, a on...A més el propi fet de treballar per projectes també ajudava a l'adquisició d'aquests dos tipus de temps; comencem a estructurar el dia segons les activitats que duem a terme, ens adonem de la simultaneïtat de les accions ja que mentre jo buscava les fotografies els meus companys també ho feien; la durada de l'activitat en el temps i les tasques que ens encomanen juntament amb les rutines que seguirem ens ajudaven a entendre el pas del temps i a anticipar fets i/o seqüències d'accions.

Alguns autors com J. Piaget comenten que el temps viscut és l'únic temps que els infants poden comprendre fins aproximadament els 16 anys i que, per tant, no hem de treballar el temps històric amb els més petits, ja que per ells és incomprensible. Jo difereixo en aquest aspecte; Miralles, Martinez, P. i Rivero, Gracia, P. (2012) exposen:“La historia en sí misma no constituye un área ni siquiera un contenido específico dentro del actual currículo de Educación Infantil. En otros países europeos, sin embargo, sí que se contempla la enseñanza de la historia desde edades tempranas.[…] o. Numerosas investigaciones empíricas han concluido que los niños a partir  de los cinco años poseen una idea de la duración y un cierto sentido de la historia y  que esta temática puede abordarse en la etapa de Educación Infantil si se adecuan las  metodologías, estrategias y procedimientos para su enseñanza y se realiza una  adecuada selección de recursos didácticos Los problemas de su aprendizaje radican en  la selección de contenidos y en su tratamiento didáctico, no en su edad […]” 

l'Antoni també argumentà en aquesta línia explicant que la dificultat del treball del temps no jau només en la proximitat o llunyania dels fets que tractem sinó dels objectius que ens plantegem i el seu grau de complexitat. Tot pot ser treballat si ens formulem els objectius i continguts adients, si fem que allò que sembla tant llunyà pels infants es torni proper i significatiu. Una eina per fer-ho, com va fer la meva mestra, és el treball per projectes ja que parteixen de l’interès i la motivació dels infants i, de manera autònoma, ells decideixen en quins temes aprofundir, tot auto regulant per ells mateixos el nivell de dificultat. Els infants saben quines fites proposar-se, són, segurament, més realistes que alguns docents. Hem de creure en aquesta capacitat d'autogestió i partir del seu exemple per plantejar-nos objectius adients.

El poema del que us parlava abans, "Els Besavis" de Joana Raspall, a simple vista, pot semblar molt complex per infants de 5-6 anys, i ho és. La veritat és que no puc dir que llavors entengués completament el que en ell es deia; fins i tot hi ha parts que ni recordo haver-les treballat. Però com he comentat abans els meus companys/es i jo ens vàrem interessar per allò que d'alguna manera podíem relacionar amb la nostre realitat o ens podia resultar útil per interpretar i comprendre el món on vivíem. D'altra banda suposo que la nostre professora es va plantejar uns objectius o fites adients a la nostre edat, interessos, moment maduratiu i de desenvolupament, i per això no va insistir en que comprenguéssim aspectes que, en aquell moment, no eren rellevants. Gràcies a aquest poema, si es llegeix adequadament i s'utilitza la comparació d'allò que apareix amb aspectes quotidians dels infants, crec que podem ajudar als infants en el seu procés de construcció i comprensió del concepte de temps.

Per finalitzar voldria comentar un aspecte que considero de rellevant importància, tot i que pugui semblar molt bàsic. El temps no s'estructura exclusivament entorn a un mateix sinó que l'estructurem a partir dels altres i dels moments que vivim plegats, a través de la comunitat on vivim, del món i el medi que ens envolta. Per tant, cal treballar les tres tipologies de temps des de ben petits, malgrat el que puguin dir alguns autors sobre la impossibilitat per part dels infants de comprendre altres temps a part del temps viscut. El món no es presenta de manera fragmentada ni per parts, tot i que el currículum d'Infantil sembla que així ho planteja. De món només n'hi ha un i si de veritat volem ajudar als infants a comprendre'l i a formar-ne part cal que els proporcionem aprenentatges globals.

L'Espai a l'Educació Infantil

L’espai és un element bàsic en la formació d'una persona perquè nosaltres ens movem en un espai i construir la nostre identitat i la de les persones que ens envolten en relació a aquest. Un espai ens dona informació de qui l'habita i l'habitat, ens deixa veure a quins valors donen importància, com és i sobre què s'edifiquen la seva cultura i costums. Un espai és la petjada d'una manera d'entendre la societat i les relacions que s'estableixen entre els seus membres, l'espai ens dona eines per interpretar i comprendre el medi que ens envolta. De la mateixa manera que nosaltres ho hem fet els infants també ho fan, capten la informació inherent en l'espai, els valors i significats que l'omplen i, a partir d'aquests, construeixen i atorguen significat a qui son, a la seva cultura i societat, a la seva realitat. Però l'espai no és només una porta cap a qui som, també és una porta que ens deixa veure qui vam ser i en qui ens volem convertir. Octavio Paz va deixar constància d'aquest fent: “La arquitectura es el testigo insobornable de la historia, porque no se puede hablar de un gran edificio sin reconocer en él el testigo de una época, su cultura, su sociedad, sus intenciones...” Així doncs l’espai i la comprensió d'aquest és un dels fonaments sobre els quals nosaltres construïm el ciutadà que serem i les actituds que desenvoluparem. És per aquest motiu que cal donar eines als infants perquè puguin interaccionar amb l’espai i interpretar-los, perquè puguin participar activament i de manera autònoma i plena en ell.

Els aspectes que cal desenvolupar de manera essencial al llarg de l'etapa d'Educació Infantil, les quals aportaran als infants les estratègies necessàries per aconseguir els objectius mencionats anteriorment són: 

L’orientació en l’espai: Referent a la lateralitat, a la profunditat i a l’anterioritat. 

L’objecte dins l’espai : Referent a la interioritat i exterioritat (fora/dins) i a la delimitació de les coses (perímetres, al voltant de…, al llarg de…) 

La posició relativa dels objectes a l’espai: On es mostren les relacions entre els objectes amb l’espai i amb nosaltres mateixos. Ex: en mig, fora, darrera de…

Les distàncies: En que ens trobem nosaltres respecte als elements que estan a l’espai ( a prop, lluny, apartat de…) 

Les pre-mesures: Eines que ens permeten calcular mesures de manera empírica i vivencial, a través de l’experimentació i el propi cos.

El breu resum que he elaborat d'aquests aspectes que cal treballar a Educació Infantil, degut a la seva importància en l'àmbit de formació i estructuració, per part dels infants, del medi on es troben i de la  idea de ciutadà; ha estat elaborat per tal de prendre una major consciència d'aquests elements. Aquest bloc està entès per ser una segona memòria que em guiï, tant en l'avui com en el demà, per arribar a ser una bona docent i garantir que mai oblidi aquells aspectes de rellevant importància els quals doten de qualitat  i significat l'educació dels infants. Aquestes eines són indispensables per ells per poder interpretar el món, de la mateixa manera que ho és la paleta per un pintor o una partitura per a un músic. Si no es formen en aquests aspectes d'una manera plena podrien tenir mancances que no els permetin interpretar la realitat en que viuen ni actuar en ella. 

Per finalitzar voldria concloure amb una frase de Jean Jacques Rousseau, la qual trobo molt adient i significativa; ja que remarca la importància de donar temps als infants perquè, a partir de l'experiència i la interpretació que fan del medi, vagin elaborant i omplint el món de les seves pròpies idees i significats. : "La infància té la seva pròpia manera de veure, pensar i sentir; no hi ha res més insensat que pretendre-les substituir per les nostres".