El Conte de l'Avi

El primer recurs que m'agradaria compartir en aquest apartat, relacionat amb l'educació en valors a l'Educació Infantil, és, ni més ni menys,  un conte que es va inventar el meu avi a partir de totes les seves vivències i la saviesa del temps. Al llarg de tota la meva vida he llegit molt i molts contes però crec que cap m'ha commogut mai tant com aquest; diu així:

Hi havia una vegada, en un indret molt lluny d'aquí, un món màgic on les persones portaven paraules escrites a la panxa i a l'esquena. Aquelles paraules més boniques i dolces, aquelles que deien totes les coses bones de les persones, aquelles que ens fan pessigolles si ens les diuen a l'orella,  estaven escrites a l'esquena. En canvi, les paraules dolentes, negatives, que ens omplen de tristesa quant les sentim, estaven escrites a la panxa. Els habitants d'aquell món sempre estaven molt i molt tristos, sabeu per què? Perquè tot i que podien veure les paraules bones i dolces que els altres portaven escrites a l'esquena  d'ells només en veien les dolentes que portaven escrites a la panxa. Per això creien que tothom, menys ells, tenia coses bones i, poc a poc, es van anar deixant de parlar. Se sentien tant malament i insegurs per no tenir paraules boniques que no s'atrevien a dir ni piu!

 Un bon dia una nena va decidir anar a trobar les seves paraules boniques, es va posar davant un mirall i va començar buscar. Va mirar a dreta i esquerra, amunt i avall, del dret i del revés, boca amunt i boca avall, però res, no les va trobar. Va ser llavors quan va decidir que ho preguntaria a algú altre. Va intentar parlar amb la gent que passava però tothom passava de pressa i corrents, ningú volia parlar amb ella.

-Ningú vol parlar amb mi perquè no tinc paraules boniques escrites a l'esquena-pensava.

De sobte, un nen que passava per allà i la va veure tota moixa li va preguntar:

-Que fas aquí tota sola i trista?

-Jo...buscava algú per preguntar-li si podia ajudar-me a buscar les meves paraules boniques- va xiuxiuejar.

-Buscar les teves paraules boniques? Però si les tens just aquí darrera!!

La nena va intentar girar el cap amb totes les seves forces però no les veia.

-De veritat?-va preguntar insegura.

-Si, i tant! Jo no et mentiria...No saps l'enveja que em fas, jo també desitjaria poder tenir alguna paraula bonica escrita a l'esquena...-va dir el nen.

-Però si les tens!- va cridar ella.

El nen i la nena van començar a parlar sobre el que havia passat, plegats havien descobert que tothom tenia paraules boniques escrites a l'esquena, tot i que no les pugessin veure.

Després d'explicar-me el conte el meu avi sempre em deia: "Nosaltres, encara que no ho veiem, igual que la gent d'aquell indret, tenim escrites al davant paraules dolentes i a l’esquena paraules boniques i dolces Per això quan ens mirem a nosaltres mateixos solem veure només la nostra part dolenta, mentre que dels altres fàcilment veiem les coses bones. A moltes persones els es difícil veure tot lo bo que hi ha en elles, creuen que només els altres  tenen coses bones i no saben que si es giren i es miren l’esquena trobaran tot allò bo que hi ha en elles. Tots tenim coses meravelloses escrites a l’esquena l’únic que hem de fer és aprendre a  veure-les.".

M'agradaria poder, algun dia, explicar aquest conte als infants que tingui a l'aula, perquè creguin més en ells mateixos, perquè vegin totes les coses bones que hi ha en ells i en els altres. Crec que aquest conte conté molt valors importants per a la vida i la convivència, valors que, per desgràcia, són cada vegada menys presents en la nostre societat. El meu avi m'ha deixat un tresor únic i molt valuós però crec que compartint-lo encara ho serà més.

Contes per Reflexionar

En aquesta ocasió voldria recollir alguns contes que, al llarg d'aquests mesos he descobert, considero que promouen valors rellevants i necessaris, tant al' Educació Infantil com a qualsevol etapa, i que et fan pensar i reflexionar sobre la vida.Com aquest blog pretén ser una segona memòria i, a més, plasmar tot allò aprés al llarg de l'assignatura crec que és adient mostrar els contes que, gràcies a allò treballat al llarg de les classes, m'han fet reflexionar i qüestionar-me aspectes del món sobre els que mai havia pensat.. No fan falta paraules ni explicacions, els contes parlen per si sols; simplement espero que qui els llegeixi  gaudeixi d'ells i, encara que només sigui durant uns instants, vegi el món amb uns altres ulls.

 El Peix Feliç- Jimmy Liao

A que sabe la Luna?- Michael Graejniec

Por cuatro esquinitas de nada- Jerome Rullier

El Árbol Rojo- Shaun Tan

Educació en Valors

Després de la lectura dels textos del primer seminari, relacionats amb l'educació en valors, i l'activitat realitzada en grups, en la qual havíem d'elaborar, primerament, una llista amb els deu valors que considerem que cal treballar a Educació Infantil, seguidament, escollir-ne cinc i ordenar-los per ordre de rellevància i, finalment, elaborar una llista conjunta entre les integrants del grup i ordenar, novament per rellevància, els valors escollits. He de confessar que l'activitat no va ser gens senzilla, no només per haver d'arribar a un acord entre totes les components sinó perquè en cap moment, previ a aquell dia, havia pensat en quins valors prioritzaria vers uns altres ni havia defensat la meva opinió en aquest tema. Els resultats de l'exercici varen ser els que observem a continuació:

Com es pot apreciar en els quadres, en ambdós casos, el valor de la responsabilitat va situar-se en el primer lloc. Segons el text "Quins són els fonaments per a una educació en valors ètics?” Capítol II de La veu de l’altre. Reflexions i experiències per educar en valors ètics; la responsabilitat pren el significat de donar una resposta desinteressada  i atenta a l’altre. Els altres fan que ens replantegem fins i tot allò que creiem amb més fermesa, els altres obren interrogants davant nostre i fa que ens qüestionem tot allò que ens envolta. La responsabilitat és tenir present a l’altre i orientar la nostre conducta  tenint en compte, en tot moment, al semblant. Així doncs aquest valor cal que sigui present en l'Educació Infantil, és important que els infants aprenguin a valorar a l'altre, a actuar tenint-lo en compte, a compartir idees i formular-se preguntes. El món on vivim, un món dinàmic, canviant, relatiu i ple d'incertesa, reclama ciutadans que siguin capaços de buscar respostes de manera ràpida i immediata, a preguntes que, potser a l'endemà, ja no seran les mateixes. I és que el món d'avui no és el mateix que el d'ahir ni que el de demà; de la mateixa manera que nosaltres, avui, no som els qui vam ser ahir ni qui serem demà. La llibertat també va aparèixer en ambdós llistes i també posseeix una gran rellevància; no obstant  cal tenir present que aquesta sense la responsabilitat pot tornar-se un valor nociu, pot transformar-se en una vena que, tot tapant-nos els ulls, no ens deixi veure més enllà de nosaltres mateixos. Els altres valors que vam decidir a nivell grupal posar a la taula són tots ells, com es pot observar, importants. No obstant jo no comentaré aquests valors sinó que afegiré una reflexió sobre dos valors que a nivell personal considero imprescindibles a l'Educació Infantil, sense els quals tot sembla perdre sentit i profunditat; la Felicitat i l'Amor.

Que s'entén per felicitat? És una meta? Un lloc al que arribar? O bé és un estat d'ànim? Per mi la felicitat és un camí que recórrer, és una manera de viure i ser. Cal que els infants aprenguin a ser feliços per la felicitat en si i no pas per els mèrits que aconsegueixin. El món on vivim és cada vegada més materialista i superficial i, cada vegada, són més els infants que confonen felicitat amb consumisme. Cal educar als infants perquè puguin ser ciutadans feliços pel simple fet de viure, ser, assolir fites personals, estimar, fer un bon acte etc. La felicitat que s'aconsegueix a través d'allò material és falsa, és un sentiment fugaç que en uns instants passa i ens omple d'insatisfacció. Penso que cal que els infants vegin la felicitat com una manera de viure i fer front als problemes.

D'altra banda trobem l'Amor. I podeu pensar, l'amor com a valor ètic? La meva resposta és rotundament sí. L'amor a l'altre, més enllà del respecte, fa que la responsabilitat, l'empatia, la felicitat i tots els altres valors adquireixin una dimensió més profunda i sincera. Estimant a l'altre no només el tens en compte sinó que el tens present, forma part de tu i tu d'ell, l'altre ets tu i tu ets l'altre. Pot semblar abstracte, la veritat és que m'és complicat d'explicar; però dins meu aquesta idea pren cada vegada més força.

Per últim volia comentar que, en la meva opinió, la tasca que ha de desenvolupar un docent a l'Educació Infantil sobre els valors ha d'anar encaminada a formar persones capaces d'entendre i actuar en el complex món que vivim. Formar ciutadans que es comprenguin a ells mateixos, als altres i al medi en que es troben i puguin conviure i participar de la societat plena i íntegrament.

Fonaments

La primera magistral de l'assignatura ha estat molt enriquidora i propera. M'ha sobtat la franquesa amb la que l'Antoni, el nostre professor, ha parlat d'ell, de la seva experiència, de les seves idees...És en ocasions com aquesta quan, com a estudiant, et sents capaç de connectar amb el docent que tens al davant, quan et sents lliure d' expressar tot allò que sents i penses, quan els errors es converteixen en oportunitats d'aprenentatge. Hi ha una dita coreana que diu: "Si vols que et parlin amb paraules tendres parla tu primer amb paraules tendres, si vols que els altres et comprenguin comprèn tu primer als altres, si vols que els altres t'obrin el seu cor obre'ls primer el teu." I, de fet, això és el que ha passa't avui; almenys en el meu cas. L'Antoni s'ha obert a nosaltres i jo, ara, em sento capaç d'obrir-me a ell.

Tot això m'ha fet pensar molt en la importància de l'actitud del docent, en allò que transmet no només verbalment sinó també corporalment. El primer pas per convertir-me en una bona docent, en didàctica del medi social i natural o en qualsevol altre, és entendre la influència que les nostres accions i actituds, conscients i/o inconscients, tenen sobre els infants. Hem de ser el màxim conscients possibles dels missatges que transmetem per tal de crear ambients promotors d’aprenentatges significatius, plens de confiança i seguretat, que els permetin desenvolupar-se plena i íntegrament.

D'altra banda, en relació amb el que comentava abans, considero que l'empatia  hauria de ser  més treballada a les aules; no només el fet de posar-se en el lloc de l'altre o interpretar com se sent sinó també el que nosaltres fem vers aquest manifest d'emocions. És a dir, a les escoles, almenys per la meva experiència i la de persones properes, es treballa el posar-se en el lloc de l'altre i el reconèixer i interpretar com se sent; no obstant, es deixa de banda el  com nosaltres actuem vers l'expressió dels sentiments dels altres. Per exemple; quan un amic plora perquè té un problema som capaços de posar-nos en la seva pell,  reconeixem la tristesa i  la sentim però, tot i entendre'l, sovint no sabem com reaccionar. Mai pots saber del cert quina serà la millor manera d'actuar davant una situació, ja que hi ha milers de factors que interaccionen i conflueixen; no obstant, si es treballes més a les aules aquest tipus de situacions, a mida que adquiríssim experiència, podríem desenvolupar més habilitats per fer-hi front; cada vegada podríem respondre de millor manera a les situacions que ens trobem tenint en compte totes les variables que intervenen. D'aquesta manera crec que no només ajudaríem als infants a desenvolupar certs valors sinó que a més els proporcionaríem eines per poder conviure bé en societat. 

Però el motiu de la meva entrada d'avui no és exclusivament parlar d’aquest fet. Avui l'Antoni ens ha plantejat unes frases inacabades les quals havíem de completar; frases que m'han fet pensar molt sobre mi i sobre quina docent vull arribar a ser. Per això, per la rellevància que tenen a nivell personal i com a futura docent, les he decidit plasmar en aquesta entrada. D'aquesta manera, quan les torni a llegir en un futur, podré veure com pensava i què vaig respondre, com he canviat, si s'escau, donar noves.

Les frases resultat de l'activitat, algunes de les quals he decidit acompanyar d'imatges per fer-les més significatives i entenedores, han estat les següents:

• Quan faci de mestre/a a EI crec que el més important són els infants. Actuar i pensar-ho tot de i pels infants, tenint en compte a cada infant, les seves famílies, el seu entorn, les seves necessitats…

                                                         FRATO '94

• La perspectiva social de l’assignatura de Didàctica del Coneixement del medi entenc que m’hauria  d’aportar sobretot eines per entendre millor als infants i el món que els/ens envolta, que em proporcionarà una nova mirada sobre  les coses i m’ajudarà a saber com acompanyar d’una millor manera als infants en els seus processos d’aprenentatge i de vida.

• Com a ciutadà/na em sento que visc en un món en  un canvi constant i ràpid.

• Com a mestre he d’educar per a la vida, la convivència amb els altres i perquè puguin ser feliços.

Introducció

Després de rumiar i pensar, de fer, desfer i refer; he decidit que el format que donaré al treball de Didàctica del Medi Social serà el d’un blog. I, us podeu preguntar, per què un blog?

Sincerament, en un primer moment, aquesta em va semblar una tasca impossible per a mi; els blogs són eines útils, sí, però formen part d’un món completament desconegut per a mi; no a nivell d’usuari però si com a editora/escriptora d’un. D’altra banda un blog resultava prou atractiu; podria fer arribar la informació d’una manera més directa, més personal i podria incloure diferents suports (imatges, vídeos, música...) La llista d’aspectes positius superava a la d’aspectes negatius però no era suficient, la balança es mantenia en equilibri sense mostrar preferència per cap de les dues bandes. Finalment, però, quelcom em va fer canviar d’opinió; la possibilitat de crear un treball que mai acabés, que anés creixent amb mi, que perdurés en el temps i en l’espai; en definitiva, una segona memòria per l'ara i pel futur.

Suposo que al llarg de les meves entrades al blogg anirà reapareixent el concepte de segona memòria i, essent aquesta idea el motiu principal pel que he decidit fer un blog, considero necessari explicar-la breument.

Fa uns anys un professor d’història que m’havia donat classes al Batxillerat i amb qui seguia en contacte em va explicar la por que sentia vers la pèrdua de memòria històrica que s’estava produint a la societat; em comentà:

“Cristina, quants joves creus que actualment saben realment les conseqüències de la segona guerra mundial? Potser alguns però no masses...Els fets s’obliden i amb ells moren els records de milers de persones, els aprenentatges que l’ésser humà ha anat construint al llarg de la seva història a través de les dures realitats que ens ha tocat viure, dels errors que s’han comès i dels èxits obtinguts. I si això passa, i està passant, arribarà un dia en que tornarem a cometre els errors que un dia vam jurar que no tornaríem a cometre, tornarem a no veure sortida a problemes als quals un dia ja vam trobar resposta i, finalment, oblidarem qui som i com o per què hem arribat fins aquí.”

Des de l’instant en que vaig sentir aquelles paraules la flama de la consciència va sorgir dins meu; per primera vegada vaig ser realment conscient d’aquell fet, em vaig adonar que les paraules del meu professor no feien referència a un futur llunyà sinó a un present immediat i va néixer en mi la voluntat de canviar les coses.

Des de les hores veig l’elaboració de segones memòries com a quelcom de rellevant importància i del tot necessari per créixer i aprendre. No importa el format que prengui mentre pugui deixar l’empremta dels meus pensaments, emocions, aprenentatges, de tot allò que esdevé al meu voltant...A través de les segones memòries em puc entendre millor a mi mateixa i al món en que visc, puc veure quina ha estat la meva evolució des del principi fins al final; com he canviat i què m’ha fet canviar; qui era, qui sóc i qui vull ser.

En el cas d'aquest blog, dedicat a la Didàctica del Medi Social, pretenc escriure i deixar constància d’aquells aspectes que m’han impactat en major mesura, d’allò que he après, de quines reflexions han sorgit dins meu, de com podria aplicar tot plegat a l’aula, de quina docent vull ser, de com em projecto cap al futur etc.

D'aquesta manera no només estaré elaborant una síntesi d'una assignatura sinó que podré recollir aquells elements que em semblen més rellevants i significatius i podré veure, al final de l’assignatura, quin ha estat el meu procés d’aprenentatge durant aquests mesos.

Tot allò que apareix al blog, tot i seguir un ordre cronològic, no està dividit exactament per les sessions magistrals i seminaris sinó que ha estat elaborat en funció de la temàtica de la reflexió i a mida que ha anat sorgint en mi la necessitat de plasmar quelcom considero important.

Ara només em queda dir: Benvinguts al meu Blog!