Fonaments

La primera magistral de l'assignatura ha estat molt enriquidora i propera. M'ha sobtat la franquesa amb la que l'Antoni, el nostre professor, ha parlat d'ell, de la seva experiència, de les seves idees...És en ocasions com aquesta quan, com a estudiant, et sents capaç de connectar amb el docent que tens al davant, quan et sents lliure d' expressar tot allò que sents i penses, quan els errors es converteixen en oportunitats d'aprenentatge. Hi ha una dita coreana que diu: "Si vols que et parlin amb paraules tendres parla tu primer amb paraules tendres, si vols que els altres et comprenguin comprèn tu primer als altres, si vols que els altres t'obrin el seu cor obre'ls primer el teu." I, de fet, això és el que ha passa't avui; almenys en el meu cas. L'Antoni s'ha obert a nosaltres i jo, ara, em sento capaç d'obrir-me a ell.

Tot això m'ha fet pensar molt en la importància de l'actitud del docent, en allò que transmet no només verbalment sinó també corporalment. El primer pas per convertir-me en una bona docent, en didàctica del medi social i natural o en qualsevol altre, és entendre la influència que les nostres accions i actituds, conscients i/o inconscients, tenen sobre els infants. Hem de ser el màxim conscients possibles dels missatges que transmetem per tal de crear ambients promotors d’aprenentatges significatius, plens de confiança i seguretat, que els permetin desenvolupar-se plena i íntegrament.

D'altra banda, en relació amb el que comentava abans, considero que l'empatia  hauria de ser  més treballada a les aules; no només el fet de posar-se en el lloc de l'altre o interpretar com se sent sinó també el que nosaltres fem vers aquest manifest d'emocions. És a dir, a les escoles, almenys per la meva experiència i la de persones properes, es treballa el posar-se en el lloc de l'altre i el reconèixer i interpretar com se sent; no obstant, es deixa de banda el  com nosaltres actuem vers l'expressió dels sentiments dels altres. Per exemple; quan un amic plora perquè té un problema som capaços de posar-nos en la seva pell,  reconeixem la tristesa i  la sentim però, tot i entendre'l, sovint no sabem com reaccionar. Mai pots saber del cert quina serà la millor manera d'actuar davant una situació, ja que hi ha milers de factors que interaccionen i conflueixen; no obstant, si es treballes més a les aules aquest tipus de situacions, a mida que adquiríssim experiència, podríem desenvolupar més habilitats per fer-hi front; cada vegada podríem respondre de millor manera a les situacions que ens trobem tenint en compte totes les variables que intervenen. D'aquesta manera crec que no només ajudaríem als infants a desenvolupar certs valors sinó que a més els proporcionaríem eines per poder conviure bé en societat. 

Però el motiu de la meva entrada d'avui no és exclusivament parlar d’aquest fet. Avui l'Antoni ens ha plantejat unes frases inacabades les quals havíem de completar; frases que m'han fet pensar molt sobre mi i sobre quina docent vull arribar a ser. Per això, per la rellevància que tenen a nivell personal i com a futura docent, les he decidit plasmar en aquesta entrada. D'aquesta manera, quan les torni a llegir en un futur, podré veure com pensava i què vaig respondre, com he canviat, si s'escau, donar noves.

Les frases resultat de l'activitat, algunes de les quals he decidit acompanyar d'imatges per fer-les més significatives i entenedores, han estat les següents:

• Quan faci de mestre/a a EI crec que el més important són els infants. Actuar i pensar-ho tot de i pels infants, tenint en compte a cada infant, les seves famílies, el seu entorn, les seves necessitats…

                                                         FRATO '94

• La perspectiva social de l’assignatura de Didàctica del Coneixement del medi entenc que m’hauria  d’aportar sobretot eines per entendre millor als infants i el món que els/ens envolta, que em proporcionarà una nova mirada sobre  les coses i m’ajudarà a saber com acompanyar d’una millor manera als infants en els seus processos d’aprenentatge i de vida.

• Com a ciutadà/na em sento que visc en un món en  un canvi constant i ràpid.

• Com a mestre he d’educar per a la vida, la convivència amb els altres i perquè puguin ser feliços.

Introducció

Després de rumiar i pensar, de fer, desfer i refer; he decidit que el format que donaré al treball de Didàctica del Medi Social serà el d’un blog. I, us podeu preguntar, per què un blog?

Sincerament, en un primer moment, aquesta em va semblar una tasca impossible per a mi; els blogs són eines útils, sí, però formen part d’un món completament desconegut per a mi; no a nivell d’usuari però si com a editora/escriptora d’un. D’altra banda un blog resultava prou atractiu; podria fer arribar la informació d’una manera més directa, més personal i podria incloure diferents suports (imatges, vídeos, música...) La llista d’aspectes positius superava a la d’aspectes negatius però no era suficient, la balança es mantenia en equilibri sense mostrar preferència per cap de les dues bandes. Finalment, però, quelcom em va fer canviar d’opinió; la possibilitat de crear un treball que mai acabés, que anés creixent amb mi, que perdurés en el temps i en l’espai; en definitiva, una segona memòria per l'ara i pel futur.

Suposo que al llarg de les meves entrades al blogg anirà reapareixent el concepte de segona memòria i, essent aquesta idea el motiu principal pel que he decidit fer un blog, considero necessari explicar-la breument.

Fa uns anys un professor d’història que m’havia donat classes al Batxillerat i amb qui seguia en contacte em va explicar la por que sentia vers la pèrdua de memòria històrica que s’estava produint a la societat; em comentà:

“Cristina, quants joves creus que actualment saben realment les conseqüències de la segona guerra mundial? Potser alguns però no masses...Els fets s’obliden i amb ells moren els records de milers de persones, els aprenentatges que l’ésser humà ha anat construint al llarg de la seva història a través de les dures realitats que ens ha tocat viure, dels errors que s’han comès i dels èxits obtinguts. I si això passa, i està passant, arribarà un dia en que tornarem a cometre els errors que un dia vam jurar que no tornaríem a cometre, tornarem a no veure sortida a problemes als quals un dia ja vam trobar resposta i, finalment, oblidarem qui som i com o per què hem arribat fins aquí.”

Des de l’instant en que vaig sentir aquelles paraules la flama de la consciència va sorgir dins meu; per primera vegada vaig ser realment conscient d’aquell fet, em vaig adonar que les paraules del meu professor no feien referència a un futur llunyà sinó a un present immediat i va néixer en mi la voluntat de canviar les coses.

Des de les hores veig l’elaboració de segones memòries com a quelcom de rellevant importància i del tot necessari per créixer i aprendre. No importa el format que prengui mentre pugui deixar l’empremta dels meus pensaments, emocions, aprenentatges, de tot allò que esdevé al meu voltant...A través de les segones memòries em puc entendre millor a mi mateixa i al món en que visc, puc veure quina ha estat la meva evolució des del principi fins al final; com he canviat i què m’ha fet canviar; qui era, qui sóc i qui vull ser.

En el cas d'aquest blog, dedicat a la Didàctica del Medi Social, pretenc escriure i deixar constància d’aquells aspectes que m’han impactat en major mesura, d’allò que he après, de quines reflexions han sorgit dins meu, de com podria aplicar tot plegat a l’aula, de quina docent vull ser, de com em projecto cap al futur etc.

D'aquesta manera no només estaré elaborant una síntesi d'una assignatura sinó que podré recollir aquells elements que em semblen més rellevants i significatius i podré veure, al final de l’assignatura, quin ha estat el meu procés d’aprenentatge durant aquests mesos.

Tot allò que apareix al blog, tot i seguir un ordre cronològic, no està dividit exactament per les sessions magistrals i seminaris sinó que ha estat elaborat en funció de la temàtica de la reflexió i a mida que ha anat sorgint en mi la necessitat de plasmar quelcom considero important.

Ara només em queda dir: Benvinguts al meu Blog!