Després de comentar en una de les meves reflexions l'amor que sento per la història i els museus vaig començar a pensar com podria cultivar el gaudi d'aquests espais i del coneixement del medi. Va ser a les hores quan vaig pensar en buscar tallers o activitats educatives en alguns museus del meu entorn proper, Barcelona, i així plasmar-los en el bloc per poder-los emprar com a recurs el dia de demà quan sigui docent.
Algunes propostes interessants les vaig trobar en els següents museus:
http://www.es.mhcat.cat/serveis/educacio
http://www.bcn.cat/museupicasso/es/educacion/recursos-educativos.html
http://www.macba.cat/es/infantil-y-primaria
http://www.mmb.cat/educacio.php?idm=2&pagina=4&estic=0
http://www.museuegipci.com/index.php?infantil&lang=ca
diumenge, 20 de gener del 2013
Conclusió
Tot el que aquesta assignatura m’ha aportat,
més enllà de continguts i/o aspectes teòrics, té per a mi un valor
incalculable. La Cristina que va entrar per la porta de l’aula el primer dia no
té res a veure amb la Cristina que ara surt d'aquesta He canviat, he
crescut, he madurat, he après, he experimentat, he viscut, he omplert una mica
més la meva motxilla d'experiència i bagatge. Al
llarg d'aquests mesos he viscut en primera persona el que la
motivació pot causar en els infants, en l’important
motor d'aprenentatge que representa, en com, de i en el medi, els
infants aconsegueix construir aprenentatges manera transversal i significativa;
tot avançant en la coneixença d'un mateix, dels altres i del món on
viuen. Ara que acaba l’assignatura m’adono del sentit de tot plegat, de com el
Coneixement del Medi Natural i Social no poden fragmentar-se sinó que van
units. És a través del diàleg entre les diverses disciplines, art, llengua,
medi social, natural, matemàtiques, música etc. que aconseguim, de mica en
mica, comprendre la complexitat de la realitat en que vivim. Però és sobre tot
en el diàleg entre el medi social i el medi natural que els infants podran anar
omplint de significat el món i trobaran respostes que els donin eines per a
conviure en societat i entendre el medi on es troben.
He treballat i m’he esforçat molt però vull
deixar clar que no ha estat per obligació sinó per interès, tenia curiositat i
ganes, volia aprendre i aprofundir en allò que treballàvem a classe perquè em
fascinava descobrir en el món que tenia davant els meus ulls una nova realitat
i manera d'entendre el medi. Acabo l’assignatura sentint-me més a
prop del model de mestra que aspiro ser, sentint que estic més preparada i tinc
més recursos i eines per poder realitzar la meva futura tasca docent amb
qualitat.
Per finalitzar voldria fer referència a una cita
de J. Moragas que recull en gran mesura l’essència del que he après en aquesta
assignatura i la idea d'infant que m’ha ajudat a incorporar; diu
així: “L’infant és un infant que ha vingut al món per ser tant infant
com ha de ser. Tota la seva essència i tota la seva experiència és d'infant
no d'adult ni d'adult en petit, ni d'infant que
es prepara per ser adult […] La infantesa
no és una preparació. És una realització. No és una etapa perquè es formi tot
l'home/dona de demà, sinó perquè es consumeixi tot l'infant d'avui"
Una Mà de Contes
De nou, mentre buscava per
la xarxa, he trobat un recurs que m'ha semblat adient compartir en aquest
apartat. La pàgina web Una mà de
contes, dirigida per El club Super 3.
En aquesta pàgina web hi trobem vídeos de contes per a totes les edats, de diverses cultures, temàtiques i valors, tots ells realitzats des d'una basant artística, senzilla i interessant. La pàgina dona la possibilitat als usuaris de fer una recerca dels contes segons títol, autor, il·lustrador, entre d'altres o bé per paraula clau. Així doncs si posem, per exemple, com a paraula clau "pau" ens apareixeran tots aquells contes que recullen dit valor. Els contes també poden ser cercats segons el seu origen geogràfic i/o els personatges que apareixen i poden ser visualitzats en diferents idiomes i amb subtítols .Tot plegat pot ajudar-nos a donar una millor atenció a la diversitat de l'aula, treballar valors, aspectes de geografia i multiculturalitat amb els infants i també idiomes.
Un altre recurs amb el que compta la web és un apartat amb propostes d'activitats i manualitats, totes elles molt creatives i interessants.
Ja per acabar voldria compartir un conte d'aquesta web d'origen tibetà que m'agrada molt: El Gran Arbre
En aquesta pàgina web hi trobem vídeos de contes per a totes les edats, de diverses cultures, temàtiques i valors, tots ells realitzats des d'una basant artística, senzilla i interessant. La pàgina dona la possibilitat als usuaris de fer una recerca dels contes segons títol, autor, il·lustrador, entre d'altres o bé per paraula clau. Així doncs si posem, per exemple, com a paraula clau "pau" ens apareixeran tots aquells contes que recullen dit valor. Els contes també poden ser cercats segons el seu origen geogràfic i/o els personatges que apareixen i poden ser visualitzats en diferents idiomes i amb subtítols .Tot plegat pot ajudar-nos a donar una millor atenció a la diversitat de l'aula, treballar valors, aspectes de geografia i multiculturalitat amb els infants i també idiomes.
Un altre recurs amb el que compta la web és un apartat amb propostes d'activitats i manualitats, totes elles molt creatives i interessants.
Ja per acabar voldria compartir un conte d'aquesta web d'origen tibetà que m'agrada molt: El Gran Arbre
Els Contes a l'Educació Infantil
Els contes van més enllà del món imaginari,
permetent als infants experimentar emocions i sensacions a través de
personatges fantàstics, amb els que moltes vegades s’hi veuen reflectits. És
per això que trobo una bona opció fer girar el treball del coneixement
del medi social a Educació Infantil, i també en d'altres disciplines,
entorn als contes pot ser una bona manera d'enfocar-ho. Els contes
ens permet crear dinàmiques enriquidores a la vegada que permet a l’infant
experimentar emocions o superar vivències que veu reflectides en el
personatge d'un conte d'una manera distanciada. Aquesta
separació entre la pròpia vivència del sentiment i la que viu el personatge
obra davant nostre moltes possibilitats, ens ajuda a que els infants expressin
i manifestin com es senten o s'han sentit, a que treguin tota la seva
frustració i transformin experiències negatives en positives.
La poesia, a l'igual que els contes, ens permet
treballar aquest aspecte, però d'una altra manera. La poesia trasllada als
infants a un altre món gracies a la melodia, el ritme i la rima. la seva
musicalitat única és sempre ben rebuda pels atents oïdes dels infants.
Ambdós gèneres, a més, permeten treballar
valors a la vegada que fomenten en els infants l'aparició de nous interrogants.
Aporten nous punts de vista, noves sensacions, paraules desconegudes i ens
remeten a temps i espais diferents al propi. També en ells els infants poden trobar
respostes a alguns dels interrogants que es plantegen i augmentar el nivell de
comprensió del medi i el món on viuen.
Des que era petita els contes i la poesia
m'han fascinat, han estat grans companyes de joc i d'aprenentatges, han estat
enlluernadores, properes, divertides i interessants. M'han ajudat a viatjar a
altres mons i veure altres realitats, tot comparant-la amb la pròpia. Però els
poemes i els contes no només són finestres obertes a altres mons, són la
clau per arribar al més profund de nosaltres i entendre'ns millor. Algú una
vegada em va dir que la distància més curta entre tu i tu mateix és un llibre.
dissabte, 19 de gener del 2013
M'agraden els Museus!!
En aquesta entrada voldria fer homenatge a tots els museus i institucions que cuiden i conserven obres de gran importància cultural, artística, social, literària, natural,musical...Penso que talment es fa amb la lectura cal cultivar en els infants el gust per anar als museus i gaudir de tot allò que tenen per donar-nos,mostrar-nos, i ensenyar-nos. En els museus, des de petita, he trobat un lloc on sentir-me acollida, tranquil·la i de gust. Han estat grans amics per a mi; m'han explicat a l'oïda autèntiques històries increïbles m'han explicat com, al llarg dels anys, la nostre estimada terra ha canviat i s'ha transformat, m'ha deixat veure autèntics testimonis de fets històrics de rellevància, m'han obert una finestra a un món únic i meravellós.
Si he de ser sincera no recordo la primera vegada que vaig anar a un museu però sempre recordaré AQUELLA vegada, el dia en que els meus pares em van portar al Museu Egipci de Barcelona. Recordo que, encuriosida, mirava cada vitrina com qui mira una complicada endevinalla la qual no pot desxifrar.Sí, aquesta va ser la meva primera sensació, volia saber més i més d'allò que veia, quin eren aquelles persones, perquè la seva roba era tant diferent a la meva, perquè "embolicaven" d'aquella manera estranya a les persones, perquè pintaven ulls a les parets...Milers de preguntes em van envair i van causar un fort impacte en mi. Aquell dia, com podreu imaginar, no va ser l'últim en que vaig visitar al museu; durant gairebé un mes vaig anar un cop cada setmana. Va ser una gran troballa per a mi, ha marcat un abans i un després en la meva vida. Recordo que va ser a les hores quan, per primera vegada, vaig voler convertir-me en exploradora o arqueòloga, vaig desitjar poder crear una màquina del temps per poder viatjar a l'Antic Egipte i veure amb els meus propis ulls aquella meravella. El Museu Egipci va ser una de les claus que va promoure en mi el gust per la història i per visitar museus. Però només va ser el principi d'un gran viatge; vaig explorar nous museus, els meus familiars em van regalar contes i posteriorment llibres; fins i tot, amb l'edat d'onze anys, vaig realitzar el meu primer curs al Museu Egipci de Barcelona, curs bàsic sobre la seva cultura i manera de viure. Posteriorment vaig estudiar jeroglífics i vaig realitzar un curs d'arqueologia a Palau de Plegamans durant quinze dies inoblidables.
Partint de la meva experiència personal, com a futura docent, m'agradaria traspassar aquesta passió per la història, pels espais i els edificis, testimonis de la nostre cultura i de la nostre evolució al llarg dels segles. Voldria educar en valors com el respecte i l'amor per la història i els tresors que ens ha deixat, en la importància de cuidar les coses per a conservar-les, en l'amor per la pròpia cultura, en la necessitat de comprendre i entendre la nostre societat i la seva evolució per entendre qui som i perquè som així.
El Temps, l'Espai i els Valors formen part de nosaltres d'igual manera que nosaltres formem part d'ells, són testimonis dels fets més cruels i vergonyosos de la història i dels èxits i descobriments més extraordinaris que han esdevingut.Temps, Espai i Valors no són tres aspectes sinó un de sol; són el reflex de qui som, de qui vam ser i la projecció de qui serem; sóc jo, ets tu, som nosaltres.
Si he de ser sincera no recordo la primera vegada que vaig anar a un museu però sempre recordaré AQUELLA vegada, el dia en que els meus pares em van portar al Museu Egipci de Barcelona. Recordo que, encuriosida, mirava cada vitrina com qui mira una complicada endevinalla la qual no pot desxifrar.Sí, aquesta va ser la meva primera sensació, volia saber més i més d'allò que veia, quin eren aquelles persones, perquè la seva roba era tant diferent a la meva, perquè "embolicaven" d'aquella manera estranya a les persones, perquè pintaven ulls a les parets...Milers de preguntes em van envair i van causar un fort impacte en mi. Aquell dia, com podreu imaginar, no va ser l'últim en que vaig visitar al museu; durant gairebé un mes vaig anar un cop cada setmana. Va ser una gran troballa per a mi, ha marcat un abans i un després en la meva vida. Recordo que va ser a les hores quan, per primera vegada, vaig voler convertir-me en exploradora o arqueòloga, vaig desitjar poder crear una màquina del temps per poder viatjar a l'Antic Egipte i veure amb els meus propis ulls aquella meravella. El Museu Egipci va ser una de les claus que va promoure en mi el gust per la història i per visitar museus. Però només va ser el principi d'un gran viatge; vaig explorar nous museus, els meus familiars em van regalar contes i posteriorment llibres; fins i tot, amb l'edat d'onze anys, vaig realitzar el meu primer curs al Museu Egipci de Barcelona, curs bàsic sobre la seva cultura i manera de viure. Posteriorment vaig estudiar jeroglífics i vaig realitzar un curs d'arqueologia a Palau de Plegamans durant quinze dies inoblidables.
Partint de la meva experiència personal, com a futura docent, m'agradaria traspassar aquesta passió per la història, pels espais i els edificis, testimonis de la nostre cultura i de la nostre evolució al llarg dels segles. Voldria educar en valors com el respecte i l'amor per la història i els tresors que ens ha deixat, en la importància de cuidar les coses per a conservar-les, en l'amor per la pròpia cultura, en la necessitat de comprendre i entendre la nostre societat i la seva evolució per entendre qui som i perquè som així.
El Temps, l'Espai i els Valors formen part de nosaltres d'igual manera que nosaltres formem part d'ells, són testimonis dels fets més cruels i vergonyosos de la història i dels èxits i descobriments més extraordinaris que han esdevingut.Temps, Espai i Valors no són tres aspectes sinó un de sol; són el reflex de qui som, de qui vam ser i la projecció de qui serem; sóc jo, ets tu, som nosaltres.
 |
| Jean François Millet -Trabajo Rural |
 |
| Steve Mc Curry-Indian trains |
dijous, 17 de gener del 2013
El Buscador-Jorge Bucay
Un conte que ens mostra una nova mirada sobre el temps viscut, un conte que ens transmet grans valor i aprenentatges. Perquè com diu Jorge Bucay "Un buscador es alguien que busca. No necesariamente es alguien que encuentra. Tampoco esa alguien que sabe lo que esta buscando. Es simplemente alguien para quien su vida es una busqueda."
http://www.youtube.com/watch?v=yTWUlIeycgU
http://www.youtube.com/watch?v=yTWUlIeycgU
dilluns, 14 de gener del 2013
Un Jardí a l'Escola
En aquesta entrada voldria compartir un recurs que he trobat per la xarxa, el qual considero de gran interès pel meu futur com a docent del Coneixement del Medi Social i Natural. Aquest recurs és la pàgina web El Safareig.
En aquesta pàgina web un matrimoni ha creat un espai d'intercanvi d'experiències entre docents basat en la importància de canviar els patis de les escoles per jardins. En aquesta mateixa pàgina expliquen maneres per transformar l'espai, aporten idees per fer activitats amb material natural, fan reunions i xerrades per tot aquell que estigui interessat en el tema, expliquen experiències de patis-jardí en altres llocs del món,etc . Al veure aquesta pàgina i aprofundir en el que allà deien em vaig adonar de la importància que jau en el fet de tenir un jardí a l'escola i la intrínseca relació que tenia amb l'assignatura del Coneixement del Medi Social i Natural. En un primer moment em va semblar que aquest projecte de transformació es referia únicament a l'àmbit de Coneixement del Medi Natural però, a mida que van anar avançant les classes, em vaig adonar que no era així, tenia un vincle important amb ambdues. El fet de canviar un pati per un jardí suposa pels infants una transformació del seu medi escolar i els acosta a la realitat del món en que viuen. A més aquesta transformació també comporta una major diversitat de materials naturals que promouen en els infants l'aparició d'un major nombre de preguntes; pe exemple: "D'on vénen les carabasses?" "Qui les cultiva?" "Per què hi ha carbasses de diferents colors i formes?" "En quines celebracions hi ha carbasses i per què?" "Com podem transformar una carabassa en un instrument musical?". Aquestes preguntes són relatives tant al coneixement del medi natural com del medi social, totes elles pretenen donar resposta als fenòmens i comprendre el món en que vivim, totes elles ens acosten a entendre els processos que segueixen les coses, ens educa en valors, ens ajuda a entendre quines funcions socials i/o culturals tenen les coses i per què. El propi fet de transformar un pati en un jardí ja diu molt dels docents d'aquella escola i dels valors en que volen educar; sostenibilitat, respecte, cura...
Així doncs espero algun dia poder convertir-me en una docent així, una docent que ajudi als infants a comprendre el món on viuen, que promogui l'aparició d'interrogants i els doni eines per trobar les respostes.
En aquesta pàgina web un matrimoni ha creat un espai d'intercanvi d'experiències entre docents basat en la importància de canviar els patis de les escoles per jardins. En aquesta mateixa pàgina expliquen maneres per transformar l'espai, aporten idees per fer activitats amb material natural, fan reunions i xerrades per tot aquell que estigui interessat en el tema, expliquen experiències de patis-jardí en altres llocs del món,etc . Al veure aquesta pàgina i aprofundir en el que allà deien em vaig adonar de la importància que jau en el fet de tenir un jardí a l'escola i la intrínseca relació que tenia amb l'assignatura del Coneixement del Medi Social i Natural. En un primer moment em va semblar que aquest projecte de transformació es referia únicament a l'àmbit de Coneixement del Medi Natural però, a mida que van anar avançant les classes, em vaig adonar que no era així, tenia un vincle important amb ambdues. El fet de canviar un pati per un jardí suposa pels infants una transformació del seu medi escolar i els acosta a la realitat del món en que viuen. A més aquesta transformació també comporta una major diversitat de materials naturals que promouen en els infants l'aparició d'un major nombre de preguntes; pe exemple: "D'on vénen les carabasses?" "Qui les cultiva?" "Per què hi ha carbasses de diferents colors i formes?" "En quines celebracions hi ha carbasses i per què?" "Com podem transformar una carabassa en un instrument musical?". Aquestes preguntes són relatives tant al coneixement del medi natural com del medi social, totes elles pretenen donar resposta als fenòmens i comprendre el món en que vivim, totes elles ens acosten a entendre els processos que segueixen les coses, ens educa en valors, ens ajuda a entendre quines funcions socials i/o culturals tenen les coses i per què. El propi fet de transformar un pati en un jardí ja diu molt dels docents d'aquella escola i dels valors en que volen educar; sostenibilitat, respecte, cura...
Així doncs espero algun dia poder convertir-me en una docent així, una docent que ajudi als infants a comprendre el món on viuen, que promogui l'aparició d'interrogants i els doni eines per trobar les respostes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)