Després de comentar en una de les meves reflexions l'amor que sento per la història i els museus vaig començar a pensar com podria cultivar el gaudi d'aquests espais i del coneixement del medi. Va ser a les hores quan vaig pensar en buscar tallers o activitats educatives en alguns museus del meu entorn proper, Barcelona, i així plasmar-los en el bloc per poder-los emprar com a recurs el dia de demà quan sigui docent.
Algunes propostes interessants les vaig trobar en els següents museus:
http://www.es.mhcat.cat/serveis/educacio
http://www.bcn.cat/museupicasso/es/educacion/recursos-educativos.html
http://www.macba.cat/es/infantil-y-primaria
http://www.mmb.cat/educacio.php?idm=2&pagina=4&estic=0
http://www.museuegipci.com/index.php?infantil&lang=ca
diumenge, 20 de gener del 2013
Visitem Museus
Conclusió
Tot el que aquesta assignatura m’ha aportat,
més enllà de continguts i/o aspectes teòrics, té per a mi un valor
incalculable. La Cristina que va entrar per la porta de l’aula el primer dia no
té res a veure amb la Cristina que ara surt d'aquesta He canviat, he
crescut, he madurat, he après, he experimentat, he viscut, he omplert una mica
més la meva motxilla d'experiència i bagatge. Al
llarg d'aquests mesos he viscut en primera persona el que la
motivació pot causar en els infants, en l’important
motor d'aprenentatge que representa, en com, de i en el medi, els
infants aconsegueix construir aprenentatges manera transversal i significativa;
tot avançant en la coneixença d'un mateix, dels altres i del món on
viuen. Ara que acaba l’assignatura m’adono del sentit de tot plegat, de com el
Coneixement del Medi Natural i Social no poden fragmentar-se sinó que van
units. És a través del diàleg entre les diverses disciplines, art, llengua,
medi social, natural, matemàtiques, música etc. que aconseguim, de mica en
mica, comprendre la complexitat de la realitat en que vivim. Però és sobre tot
en el diàleg entre el medi social i el medi natural que els infants podran anar
omplint de significat el món i trobaran respostes que els donin eines per a
conviure en societat i entendre el medi on es troben.
He treballat i m’he esforçat molt però vull
deixar clar que no ha estat per obligació sinó per interès, tenia curiositat i
ganes, volia aprendre i aprofundir en allò que treballàvem a classe perquè em
fascinava descobrir en el món que tenia davant els meus ulls una nova realitat
i manera d'entendre el medi. Acabo l’assignatura sentint-me més a
prop del model de mestra que aspiro ser, sentint que estic més preparada i tinc
més recursos i eines per poder realitzar la meva futura tasca docent amb
qualitat.
Per finalitzar voldria fer referència a una cita
de J. Moragas que recull en gran mesura l’essència del que he après en aquesta
assignatura i la idea d'infant que m’ha ajudat a incorporar; diu
així: “L’infant és un infant que ha vingut al món per ser tant infant
com ha de ser. Tota la seva essència i tota la seva experiència és d'infant
no d'adult ni d'adult en petit, ni d'infant que
es prepara per ser adult […] La infantesa
no és una preparació. És una realització. No és una etapa perquè es formi tot
l'home/dona de demà, sinó perquè es consumeixi tot l'infant d'avui"
Una Mà de Contes
De nou, mentre buscava per
la xarxa, he trobat un recurs que m'ha semblat adient compartir en aquest
apartat. La pàgina web Una mà de
contes, dirigida per El club Super 3.
En aquesta pàgina web hi trobem vídeos de contes per a totes les edats, de diverses cultures, temàtiques i valors, tots ells realitzats des d'una basant artística, senzilla i interessant. La pàgina dona la possibilitat als usuaris de fer una recerca dels contes segons títol, autor, il·lustrador, entre d'altres o bé per paraula clau. Així doncs si posem, per exemple, com a paraula clau "pau" ens apareixeran tots aquells contes que recullen dit valor. Els contes també poden ser cercats segons el seu origen geogràfic i/o els personatges que apareixen i poden ser visualitzats en diferents idiomes i amb subtítols .Tot plegat pot ajudar-nos a donar una millor atenció a la diversitat de l'aula, treballar valors, aspectes de geografia i multiculturalitat amb els infants i també idiomes.
Un altre recurs amb el que compta la web és un apartat amb propostes d'activitats i manualitats, totes elles molt creatives i interessants.
Ja per acabar voldria compartir un conte d'aquesta web d'origen tibetà que m'agrada molt: El Gran Arbre
En aquesta pàgina web hi trobem vídeos de contes per a totes les edats, de diverses cultures, temàtiques i valors, tots ells realitzats des d'una basant artística, senzilla i interessant. La pàgina dona la possibilitat als usuaris de fer una recerca dels contes segons títol, autor, il·lustrador, entre d'altres o bé per paraula clau. Així doncs si posem, per exemple, com a paraula clau "pau" ens apareixeran tots aquells contes que recullen dit valor. Els contes també poden ser cercats segons el seu origen geogràfic i/o els personatges que apareixen i poden ser visualitzats en diferents idiomes i amb subtítols .Tot plegat pot ajudar-nos a donar una millor atenció a la diversitat de l'aula, treballar valors, aspectes de geografia i multiculturalitat amb els infants i també idiomes.
Un altre recurs amb el que compta la web és un apartat amb propostes d'activitats i manualitats, totes elles molt creatives i interessants.
Ja per acabar voldria compartir un conte d'aquesta web d'origen tibetà que m'agrada molt: El Gran Arbre
Els Contes a l'Educació Infantil
Els contes van més enllà del món imaginari,
permetent als infants experimentar emocions i sensacions a través de
personatges fantàstics, amb els que moltes vegades s’hi veuen reflectits. És
per això que trobo una bona opció fer girar el treball del coneixement
del medi social a Educació Infantil, i també en d'altres disciplines,
entorn als contes pot ser una bona manera d'enfocar-ho. Els contes
ens permet crear dinàmiques enriquidores a la vegada que permet a l’infant
experimentar emocions o superar vivències que veu reflectides en el
personatge d'un conte d'una manera distanciada. Aquesta
separació entre la pròpia vivència del sentiment i la que viu el personatge
obra davant nostre moltes possibilitats, ens ajuda a que els infants expressin
i manifestin com es senten o s'han sentit, a que treguin tota la seva
frustració i transformin experiències negatives en positives.
La poesia, a l'igual que els contes, ens permet
treballar aquest aspecte, però d'una altra manera. La poesia trasllada als
infants a un altre món gracies a la melodia, el ritme i la rima. la seva
musicalitat única és sempre ben rebuda pels atents oïdes dels infants.
Ambdós gèneres, a més, permeten treballar
valors a la vegada que fomenten en els infants l'aparició de nous interrogants.
Aporten nous punts de vista, noves sensacions, paraules desconegudes i ens
remeten a temps i espais diferents al propi. També en ells els infants poden trobar
respostes a alguns dels interrogants que es plantegen i augmentar el nivell de
comprensió del medi i el món on viuen. Considero
important que, a partir de relats, històries i/o poemes, s'acosti als
infants al temps, a l'espai i als valors ètics necessaris per a conviure en societat; que es parteixi de la pròpia experiència i vivències
per anar construint i elaborant concepte que, de vegades,poden resultar molt abstractes.
Des que era petita els contes i la poesia
m'han fascinat, han estat grans companyes de joc i d'aprenentatges, han estat
enlluernadores, properes, divertides i interessants. M'han ajudat a viatjar a
altres mons i veure altres realitats, tot comparant-la amb la pròpia. Però els
poemes i els contes no només són finestres obertes a altres mons, són la
clau per arribar al més profund de nosaltres i entendre'ns millor. Algú una
vegada em va dir que la distància més curta entre tu i tu mateix és un llibre.
dissabte, 19 de gener del 2013
M'agraden els Museus!!
En aquesta entrada voldria fer homenatge a tots els museus i institucions que cuiden i conserven obres de gran importància cultural, artística, social, literària, natural,musical...Penso que talment es fa amb la lectura cal cultivar en els infants el gust per anar als museus i gaudir de tot allò que tenen per donar-nos,mostrar-nos, i ensenyar-nos. En els museus, des de petita, he trobat un lloc on sentir-me acollida, tranquil·la i de gust. Han estat grans amics per a mi; m'han explicat a l'oïda autèntiques històries increïbles m'han explicat com, al llarg dels anys, la nostre estimada terra ha canviat i s'ha transformat, m'ha deixat veure autèntics testimonis de fets històrics de rellevància, m'han obert una finestra a un món únic i meravellós.
Si he de ser sincera no recordo la primera vegada que vaig anar a un museu però sempre recordaré AQUELLA vegada, el dia en que els meus pares em van portar al Museu Egipci de Barcelona. Recordo que, encuriosida, mirava cada vitrina com qui mira una complicada endevinalla la qual no pot desxifrar.Sí, aquesta va ser la meva primera sensació, volia saber més i més d'allò que veia, quin eren aquelles persones, perquè la seva roba era tant diferent a la meva, perquè "embolicaven" d'aquella manera estranya a les persones, perquè pintaven ulls a les parets...Milers de preguntes em van envair i van causar un fort impacte en mi. Aquell dia, com podreu imaginar, no va ser l'últim en que vaig visitar al museu; durant gairebé un mes vaig anar un cop cada setmana. Va ser una gran troballa per a mi, ha marcat un abans i un després en la meva vida. Recordo que va ser a les hores quan, per primera vegada, vaig voler convertir-me en exploradora o arqueòloga, vaig desitjar poder crear una màquina del temps per poder viatjar a l'Antic Egipte i veure amb els meus propis ulls aquella meravella. El Museu Egipci va ser una de les claus que va promoure en mi el gust per la història i per visitar museus. Però només va ser el principi d'un gran viatge; vaig explorar nous museus, els meus familiars em van regalar contes i posteriorment llibres; fins i tot, amb l'edat d'onze anys, vaig realitzar el meu primer curs al Museu Egipci de Barcelona, curs bàsic sobre la seva cultura i manera de viure. Posteriorment vaig estudiar jeroglífics i vaig realitzar un curs d'arqueologia a Palau de Plegamans durant quinze dies inoblidables.
Partint de la meva experiència personal, com a futura docent, m'agradaria traspassar aquesta passió per la història, pels espais i els edificis, testimonis de la nostre cultura i de la nostre evolució al llarg dels segles. Voldria educar en valors com el respecte i l'amor per la història i els tresors que ens ha deixat, en la importància de cuidar les coses per a conservar-les, en l'amor per la pròpia cultura, en la necessitat de comprendre i entendre la nostre societat i la seva evolució per entendre qui som i perquè som així.
El Temps, l'Espai i els Valors formen part de nosaltres d'igual manera que nosaltres formem part d'ells, són testimonis dels fets més cruels i vergonyosos de la història i dels èxits i descobriments més extraordinaris que han esdevingut.Temps, Espai i Valors no són tres aspectes sinó un de sol; són el reflex de qui som, de qui vam ser i la projecció de qui serem; sóc jo, ets tu, som nosaltres.
Si he de ser sincera no recordo la primera vegada que vaig anar a un museu però sempre recordaré AQUELLA vegada, el dia en que els meus pares em van portar al Museu Egipci de Barcelona. Recordo que, encuriosida, mirava cada vitrina com qui mira una complicada endevinalla la qual no pot desxifrar.Sí, aquesta va ser la meva primera sensació, volia saber més i més d'allò que veia, quin eren aquelles persones, perquè la seva roba era tant diferent a la meva, perquè "embolicaven" d'aquella manera estranya a les persones, perquè pintaven ulls a les parets...Milers de preguntes em van envair i van causar un fort impacte en mi. Aquell dia, com podreu imaginar, no va ser l'últim en que vaig visitar al museu; durant gairebé un mes vaig anar un cop cada setmana. Va ser una gran troballa per a mi, ha marcat un abans i un després en la meva vida. Recordo que va ser a les hores quan, per primera vegada, vaig voler convertir-me en exploradora o arqueòloga, vaig desitjar poder crear una màquina del temps per poder viatjar a l'Antic Egipte i veure amb els meus propis ulls aquella meravella. El Museu Egipci va ser una de les claus que va promoure en mi el gust per la història i per visitar museus. Però només va ser el principi d'un gran viatge; vaig explorar nous museus, els meus familiars em van regalar contes i posteriorment llibres; fins i tot, amb l'edat d'onze anys, vaig realitzar el meu primer curs al Museu Egipci de Barcelona, curs bàsic sobre la seva cultura i manera de viure. Posteriorment vaig estudiar jeroglífics i vaig realitzar un curs d'arqueologia a Palau de Plegamans durant quinze dies inoblidables.
Partint de la meva experiència personal, com a futura docent, m'agradaria traspassar aquesta passió per la història, pels espais i els edificis, testimonis de la nostre cultura i de la nostre evolució al llarg dels segles. Voldria educar en valors com el respecte i l'amor per la història i els tresors que ens ha deixat, en la importància de cuidar les coses per a conservar-les, en l'amor per la pròpia cultura, en la necessitat de comprendre i entendre la nostre societat i la seva evolució per entendre qui som i perquè som així.
El Temps, l'Espai i els Valors formen part de nosaltres d'igual manera que nosaltres formem part d'ells, són testimonis dels fets més cruels i vergonyosos de la història i dels èxits i descobriments més extraordinaris que han esdevingut.Temps, Espai i Valors no són tres aspectes sinó un de sol; són el reflex de qui som, de qui vam ser i la projecció de qui serem; sóc jo, ets tu, som nosaltres.
dijous, 17 de gener del 2013
El Buscador-Jorge Bucay
Un conte que ens mostra una nova mirada sobre el temps viscut, un conte que ens transmet grans valor i aprenentatges. Perquè com diu Jorge Bucay "Un buscador es alguien que busca. No necesariamente es alguien que encuentra. Tampoco esa alguien que sabe lo que esta buscando. Es simplemente alguien para quien su vida es una busqueda."
http://www.youtube.com/watch?v=yTWUlIeycgU
http://www.youtube.com/watch?v=yTWUlIeycgU
dilluns, 14 de gener del 2013
Un Jardí a l'Escola
En aquesta entrada voldria compartir un recurs que he trobat per la xarxa, el qual considero de gran interès pel meu futur com a docent del Coneixement del Medi Social i Natural. Aquest recurs és la pàgina web El Safareig.
En aquesta pàgina web un matrimoni ha creat un espai d'intercanvi d'experiències entre docents basat en la importància de canviar els patis de les escoles per jardins. En aquesta mateixa pàgina expliquen maneres per transformar l'espai, aporten idees per fer activitats amb material natural, fan reunions i xerrades per tot aquell que estigui interessat en el tema, expliquen experiències de patis-jardí en altres llocs del món,etc . Al veure aquesta pàgina i aprofundir en el que allà deien em vaig adonar de la importància que jau en el fet de tenir un jardí a l'escola i la intrínseca relació que tenia amb l'assignatura del Coneixement del Medi Social i Natural. En un primer moment em va semblar que aquest projecte de transformació es referia únicament a l'àmbit de Coneixement del Medi Natural però, a mida que van anar avançant les classes, em vaig adonar que no era així, tenia un vincle important amb ambdues. El fet de canviar un pati per un jardí suposa pels infants una transformació del seu medi escolar i els acosta a la realitat del món en que viuen. A més aquesta transformació també comporta una major diversitat de materials naturals que promouen en els infants l'aparició d'un major nombre de preguntes; pe exemple: "D'on vénen les carabasses?" "Qui les cultiva?" "Per què hi ha carbasses de diferents colors i formes?" "En quines celebracions hi ha carbasses i per què?" "Com podem transformar una carabassa en un instrument musical?". Aquestes preguntes són relatives tant al coneixement del medi natural com del medi social, totes elles pretenen donar resposta als fenòmens i comprendre el món en que vivim, totes elles ens acosten a entendre els processos que segueixen les coses, ens educa en valors, ens ajuda a entendre quines funcions socials i/o culturals tenen les coses i per què. El propi fet de transformar un pati en un jardí ja diu molt dels docents d'aquella escola i dels valors en que volen educar; sostenibilitat, respecte, cura...
Així doncs espero algun dia poder convertir-me en una docent així, una docent que ajudi als infants a comprendre el món on viuen, que promogui l'aparició d'interrogants i els doni eines per trobar les respostes.
En aquesta pàgina web un matrimoni ha creat un espai d'intercanvi d'experiències entre docents basat en la importància de canviar els patis de les escoles per jardins. En aquesta mateixa pàgina expliquen maneres per transformar l'espai, aporten idees per fer activitats amb material natural, fan reunions i xerrades per tot aquell que estigui interessat en el tema, expliquen experiències de patis-jardí en altres llocs del món,etc . Al veure aquesta pàgina i aprofundir en el que allà deien em vaig adonar de la importància que jau en el fet de tenir un jardí a l'escola i la intrínseca relació que tenia amb l'assignatura del Coneixement del Medi Social i Natural. En un primer moment em va semblar que aquest projecte de transformació es referia únicament a l'àmbit de Coneixement del Medi Natural però, a mida que van anar avançant les classes, em vaig adonar que no era així, tenia un vincle important amb ambdues. El fet de canviar un pati per un jardí suposa pels infants una transformació del seu medi escolar i els acosta a la realitat del món en que viuen. A més aquesta transformació també comporta una major diversitat de materials naturals que promouen en els infants l'aparició d'un major nombre de preguntes; pe exemple: "D'on vénen les carabasses?" "Qui les cultiva?" "Per què hi ha carbasses de diferents colors i formes?" "En quines celebracions hi ha carbasses i per què?" "Com podem transformar una carabassa en un instrument musical?". Aquestes preguntes són relatives tant al coneixement del medi natural com del medi social, totes elles pretenen donar resposta als fenòmens i comprendre el món en que vivim, totes elles ens acosten a entendre els processos que segueixen les coses, ens educa en valors, ens ajuda a entendre quines funcions socials i/o culturals tenen les coses i per què. El propi fet de transformar un pati en un jardí ja diu molt dels docents d'aquella escola i dels valors en que volen educar; sostenibilitat, respecte, cura...
Així doncs espero algun dia poder convertir-me en una docent així, una docent que ajudi als infants a comprendre el món on viuen, que promogui l'aparició d'interrogants i els doni eines per trobar les respostes.
dissabte, 12 de gener del 2013
Els Besavis
El poema que trobem a continuació és el poema de
Joana Raspall titulat "Els Besavis", poema del qual he parlat a la
reflexió relacionada al treball del temps a l'Educació Infantil. Al ser aquest
blog una segona memòria, tot i que crec que mai oblidaré aquest
meravellós poema, he decidit compartir-lo en aquest espai dedicat als recursos
que, al llarg dels mesos que ha durat l'assignatura, he anat trobant en les
meves estones de recerca i reflexió i considero rellevants en el meu futur com
a docent del coneixement del medi social.
ELS BESAVIS
Els besavis no tenien
tren elèctric ni avió,
bicicleta ni escalèxtric,
game boys ni televisió;
tot al més, bitlles de fusta
o algun cavall de cartó.
Feien ballar la baldufa
cargolant-la amb un cordó,
o agafaven algun cèrcol
del bocoi més petitó
i jugaven amb la rutlla
carrer avall amb gran remor.
Les noies tenien pepes
sense cabells de debò,
que no reien ni ploraven
ni prenien biberó,
i eren totes d'una peça
com gegants de processó.
Per tota llaminadura,
al botiguer del cantó
li compraven, per cinc cèntims,
gairebé un pam de bastó
de regalèssia flairosa
que xuclaven amb fruïció.
Si les mares els deixaven
un pot vell o bé un tassó,
hi desfeien les engrunes
d'una resta de sabó
i bufaven fent bombolles
cel enllà, des del balcó,
-i fins algun cop mullaven
el barret d'algun senyor!-
Quan tocava anar a l'escola,
aprenien la lliçó
en un llibre espès de lletra,
sense gravats en color;
i recitaven les taules
de la multiplicació,
la historia i la geografia,
talment com una cançó.
Responent, deien: «què mana?»
«sí, senyor» o «no, senyor»;
si no ho feien, palmetada
rebien del professor.
Tenien amor als àngels
i dels dimonis temor,
i no coneixien monstres
de ciencia-ficció.
Ai, quantes coses canvien
a cada generació!
Els besavis no entendrien
per què es deixen de racó
aquests pilots de joguines
que ja no fan il·lusió ...
i que les llaminadures
que semblen del bo i millor,
es mengin segons caprici:
«ara les vull; ara no» ... ,
ni que amb llibres tan esplèndids
no s'aprengui la lliçó ...
ni que es parli del psiquiatre
més que de Nostre Senyor!
Sols els podria convèncer
que el nostre temps té raó
si de debò aconseguíem
de conviure en pau i unió.
-Joana Raspall-
El Temps Històric
Mentre caminava cap a
casa pensant en el temps, no és estrany ja que és un tema sobre el que reflexiono
constantment, he aixecat la mirada i he trobat, just davant meu, una d'aquelles
cases antigues, segurament modernista, que són capaces de deixar-te amb la boca
oberta. Quina façana! Quanta elegància! I quina meravella de porta! I mentre
mil idees venien a mi he recordat com m'agradava jugar, amb el meu avi i els
meus pares, a endevinar qui vivia a les cases. Mentre caminàvem pel carrer, a
diferència d'altres infants, jo no mirava a terra sinó sempre cap a munt. Els
meus pares i el meu avi em deien: “Cristina mira per on vas que pots caure” o “Perquè
mires sempre cap a munt?” Però jo, tot i que ho intentava, no podia estar-me de
seguir caminant mirant cap amunt.Segurament, us pregunteu,
per què ho feies? Doncs pel meravellós paisatge que composaven els edificis,
mirats des de baix, el verd de les fulles dels arbres i el cel de fons.
La llum
es col·lava d'entre les branques tot il·luminant les façanes, creant diferents
cromatismes, donant diversos matisos. Recordo que mirava a la gent que estava
als balcons, imaginava qui eren, com era la seva família, la seva vida, les
possibles aventures que havien viscut...En veure el meu interès els meus pares
i el meu avi van decidir proposar-me fer un joc; per torns escolliríem un
edifici, hauríem d'imaginar qui vivia allà i explicar la seva història. Pot
semblar un joc molt simple però era complex i divertit! Vaig aprendre moltíssimes
coses, ja que al meu avi i al meu pare sempre els havia agradat passejar per
Barcelona i coneixien fins els més petits detalls; “Aquesta casa abans havia
estat un hospital”, deia el meu avi “En aquest carrer podem trobar un arbre de
més de 200 anys!” deia el meu pare. I així, de mica en mica, em vaig endinsar
cada vegada més en la història, m’emocionava caminar pels mateixos carrers que
els meus avantpassats, tocar pedres que portaven allà almenys 500 anys! Gairebé
sense adonar-me, gràcies a les estones que passava en família jugant a aquest
joc, a les històries que el meu pare i el meu avi m’explicaven i els llocs que visitàvem;
la meva passió per la història i el pas
del temps es va anar fent més i més gran i l'idea de temps va anar cobrant forma dins meu.
L'Antoni ens va parlar de les diferents categories que integraven el temps històric i ens va posar alguns exemples perquè ho entenguessin Jo no explicaré el que l'Antoni ens va comentar sinó que aniré un pas més enllà i intentaré relacionar dites categories amb l'experiència personal que acabo de narrar. El que jo vull és entendre quins elements tenia aquell joc perquè em cridés tant l'atenció i el perquè sento que va ser una de les activitats, relacionades amb medi social, més enriquidores i significatives de la meva infància.
-L’allunyament i l’evocació-empatia: Aquesta categoria apareix en el joc quan intentava posar-me en la pell dels que vivien en les cases que observava i imaginava les seves vides.
-Simultaneïtat: Mentre el joc durava, tot i no ser conscient estava creant el concepte de simultaneïtat temporal; és a dir, mentre jo jugava i observava a aquelles persones, elles estaven fent altres coses.
Ha estat a les hores quan he recordat el
que l’Antoni ens havia explicat sobre el temps històric, el temps
que que ja no existeix però segueix aquí; gràcies al qual,
durant la infantesa, comencen a apreciar i veure la profunditat del temps.
Sense adonar-me, d'una manera sorprenent, començava a entrellaçar la
meva experiència personal amb allò fet a classe; de la mateixa manera que els
infants parteixen de la seva realitat i el seu bagatge per construir nous
aprenentatges d'una manera significativa, funcional i sòlida.
L'Antoni ens va parlar de les diferents categories que integraven el temps històric i ens va posar alguns exemples perquè ho entenguessin Jo no explicaré el que l'Antoni ens va comentar sinó que aniré un pas més enllà i intentaré relacionar dites categories amb l'experiència personal que acabo de narrar. El que jo vull és entendre quins elements tenia aquell joc perquè em cridés tant l'atenció i el perquè sento que va ser una de les activitats, relacionades amb medi social, més enriquidores i significatives de la meva infància.
-L’allunyament i l’evocació-empatia: Aquesta categoria apareix en el joc quan intentava posar-me en la pell dels que vivien en les cases que observava i imaginava les seves vides.
-Simultaneïtat: Mentre el joc durava, tot i no ser conscient estava creant el concepte de simultaneïtat temporal; és a dir, mentre jo jugava i observava a aquelles persones, elles estaven fent altres coses.
-Evolució Causa- Efecte: Tot i que aquest
aspecte no queda massa clar penso que també apareix en el joc. Jo les mirava i
imaginava, si no les hagués vist no ho hagués pogut pensar. De la mateixa
manera quan jo mirava cap a munt la meva mare em deia que mirés endavant; les
meves accions tenien conseqüències.
-Ritmes evolutius i durades: Aquesta categoria
apareix quan els meus familiars em parlaven de com era Barcelona quan eren
joves. Tot i que jo no entenia del tot aquell concepte, ja que per mi el meu
pare i el meu avi sempre sigut els mateixos sempre (no podia imaginar-los de
cap altre manera) això em feia anar sent conscient de que les coses canvien i
tenen una durada i evolució. També l'inici i la fi del joc em mostraven aquests
ritmes i durades.
-Cronologia: Per explicar-me la
realitat en que vivien, el meu pare i el meu avi, m'explicaven com era la
Barcelona que ells havien conegut tot comparant-la amb la d'ara. A nivell
d'anys recordo que el meu avi els mencionava, tot i que no puc recordar les
dates, però també emprava frases com: "Fa molt i molt de temps" o
"Quan l'avi era un vailet" o "Quan aquí no hi havia cases i tot
era terra ". Aquestes oracions em feien anar prenent consciència de que,
en algun moment, havia existit un temps i una realitat diferents als que jo
vivia.
En general, després d'aprofundir en el tema,
considero que treballar aquests aspectes amb els infants és complex. Els adults
donem per suposat masses coses, tenim tant interioritzat tot, ho pensem tot de
manera tant automàtica que, sovint, ni ens adonem. Els infants però es
qüestionen tot allò que veuen, es fan preguntes sobre l'entorn que nosaltres
considerem tan obvies que ni les mirem. Les categories comentades, tot
fragmentar en parts la comprensió del temps històric, són parts
inseparables d'un únic tot; és a dir que unes sense les altres manquen de
sentit. De nou cal fer èmfasi en la necessitat de fomentar en els infants
aprenentatges globals i transversals.
Per últim voldria dir que crec que per poder
ajudar als infants a construir i entendre la idea de temps històric, primer de
tot, cal deixar enrere els automatismes i començar a mirar-me el món amb uns
altres ulls, des d'un altre punt de vista més crític i profund.
El Temps a l'Educació Infantil
Mentre pensava en com podria treballar, com a
futura docent, el temps amb els infants; acostant-los al temps històric, al
temps social i fent-los més conscients del temps viscut, he recordat un poema
de la meva infància, Els Besavis de Joana Raspall.
Posteriorment, per tal d'entendre com vivien, l'Eva, la nostre professora, ens va fer comparar, de manera indirecte, la realitat d'aquelles persones amb la nostre; tot fent-nos plantejar preguntes: "On vivien?" "Com eren les seves cases?" "Quina roba portaven?" "Menjaven el mateix que nosaltres?"etc. D'aquesta manera també treballàvem el temps social i adquiríem una major consciència del temps viscut. A partir de les diferents escenes quotidianes que presenta el poema podíem comparar la nostre experiència amb la seva i prendre consciència dels moments del dia en que realitzem aquelles accions, amb qui, com, a on...A més el propi fet de treballar per projectes també ajudava a l'adquisició d'aquests dos tipus de temps; comencem a estructurar el dia segons les activitats que duem a terme, ens adonem de la simultaneïtat de les accions ja que mentre jo buscava les fotografies els meus companys també ho feien; la durada de l'activitat en el temps i les tasques que ens encomanen juntament amb les rutines que seguirem ens ajudaven a entendre el pas del temps i a anticipar fets i/o seqüències d'accions.
Alguns autors com J. Piaget comenten que el temps viscut és l'únic temps que els infants poden comprendre fins aproximadament els 16 anys i que, per tant, no hem de treballar el temps històric amb els més petits, ja que per ells és incomprensible. Jo difereixo en aquest aspecte; Miralles, Martinez, P. i Rivero, Gracia, P. (2012) exposen:“La historia en sí misma no constituye un área ni siquiera un contenido específico dentro del actual currículo de Educación Infantil. En otros países europeos, sin embargo, sí que se contempla la enseñanza de la historia desde edades tempranas.[…] o. Numerosas investigaciones empíricas han concluido que los niños a partir de los cinco años poseen una idea de la duración y un cierto sentido de la historia y que esta temática puede abordarse en la etapa de Educación Infantil si se adecuan las metodologías, estrategias y procedimientos para su enseñanza y se realiza una adecuada selección de recursos didácticos Los problemas de su aprendizaje radican en la selección de contenidos y en su tratamiento didáctico, no en su edad […]”
El poema del que us parlava abans, "Els Besavis" de Joana Raspall, a simple vista, pot semblar molt complex per infants de 5-6 anys, i ho és. La veritat és que no puc dir que llavors entengués completament el que en ell es deia; fins i tot hi ha parts que ni recordo haver-les treballat. Però com he comentat abans els meus companys/es i jo ens vàrem interessar per allò que d'alguna manera podíem relacionar amb la nostre realitat o ens podia resultar útil per interpretar i comprendre el món on vivíem. D'altra banda suposo que la nostre professora es va plantejar uns objectius o fites adients a la nostre edat, interessos, moment maduratiu i de desenvolupament, i per això no va insistir en que comprenguéssim aspectes que, en aquell moment, no eren rellevants. Gràcies a aquest poema, si es llegeix adequadament i s'utilitza la comparació d'allò que apareix amb aspectes quotidians dels infants, crec que podem ajudar als infants en el seu procés de construcció i comprensió del concepte de temps.
Per finalitzar voldria comentar un aspecte que considero de rellevant importància, tot i que pugui semblar molt bàsic. El temps no s'estructura exclusivament entorn a un mateix sinó que l'estructurem a partir dels altres i dels moments que vivim plegats, a través de la comunitat on vivim, del món i el medi que ens envolta. Per tant, cal treballar les tres tipologies de temps des de ben petits, malgrat el que puguin dir alguns autors sobre la impossibilitat per part dels infants de comprendre altres temps a part del temps viscut. El món no es presenta de manera fragmentada ni per parts, tot i que el currículum d'Infantil sembla que així ho planteja. De món només n'hi ha un i si de veritat volem ajudar als infants a comprendre'l i a formar-ne part cal que els proporcionem aprenentatges globals.
A través d'aquest poema, la meva professora de
P5, ens va presentar a mi i als meus companys/es el concepte de generacions
passades i vam desenvolupar, per motivació pròpia, un projecte de tot un curs.
En una ocasió, mentre intentàvem comprendre qui eren els besavis i com vivien,
vam decidir, entre tots i totes, portar imatges o fotografies d'ells a classe i
així investigar-ho plegats. Recordo perfectament el dia que vaig demanar a la
mare que m'ajudés amb la tasca; va treure un piló de fotografies, algunes en
blanc i negre, d'altres en color sèpia i d'altres amb grans taques fosques,
totes elles amb olors estranys. Una vegada van estar totes les fotografies
sobre la taula ens vam posar a buscar i re-buscar aquelles que podrien resultar
més interessants. M'agradava mirar les cares d'aquelles persones
desconegudes que, segons la mare, formaven part de la família des d'abans
que jo naixes, em resultaven estranys els seus pentinats, la seva roba,
les seves cares i expressions series; tant i tant diferents de la realitat que
jo coneixia. Però el més curiós de tot és que, sense saber perquè, sentia que
entre aquelles persones que mai havia vist i jo existia un vincle impossible de
trencar, estàvem connectats per quelcom màgic i misteriós. Quan va arribar
el dia de portar les fotografies tots estàvem impacients per explicar als
altres les nostres troballes. Un a un vam anar explicant i descrivint a les
persones que apareixien a les imatges, com eren, quina roba portaven
quina era la seva feina...Jo vaig portar una fotografia dels meus besavis per
part d'àvia materna, havien estat cantants: "El duet Mariner".
Posteriorment, per tal d'entendre com vivien, l'Eva, la nostre professora, ens va fer comparar, de manera indirecte, la realitat d'aquelles persones amb la nostre; tot fent-nos plantejar preguntes: "On vivien?" "Com eren les seves cases?" "Quina roba portaven?" "Menjaven el mateix que nosaltres?"etc. D'aquesta manera també treballàvem el temps social i adquiríem una major consciència del temps viscut. A partir de les diferents escenes quotidianes que presenta el poema podíem comparar la nostre experiència amb la seva i prendre consciència dels moments del dia en que realitzem aquelles accions, amb qui, com, a on...A més el propi fet de treballar per projectes també ajudava a l'adquisició d'aquests dos tipus de temps; comencem a estructurar el dia segons les activitats que duem a terme, ens adonem de la simultaneïtat de les accions ja que mentre jo buscava les fotografies els meus companys també ho feien; la durada de l'activitat en el temps i les tasques que ens encomanen juntament amb les rutines que seguirem ens ajudaven a entendre el pas del temps i a anticipar fets i/o seqüències d'accions.
Alguns autors com J. Piaget comenten que el temps viscut és l'únic temps que els infants poden comprendre fins aproximadament els 16 anys i que, per tant, no hem de treballar el temps històric amb els més petits, ja que per ells és incomprensible. Jo difereixo en aquest aspecte; Miralles, Martinez, P. i Rivero, Gracia, P. (2012) exposen:“La historia en sí misma no constituye un área ni siquiera un contenido específico dentro del actual currículo de Educación Infantil. En otros países europeos, sin embargo, sí que se contempla la enseñanza de la historia desde edades tempranas.[…] o. Numerosas investigaciones empíricas han concluido que los niños a partir de los cinco años poseen una idea de la duración y un cierto sentido de la historia y que esta temática puede abordarse en la etapa de Educación Infantil si se adecuan las metodologías, estrategias y procedimientos para su enseñanza y se realiza una adecuada selección de recursos didácticos Los problemas de su aprendizaje radican en la selección de contenidos y en su tratamiento didáctico, no en su edad […]”
l'Antoni també argumentà
en aquesta línia explicant que la dificultat del treball del temps no jau només
en la proximitat o llunyania dels fets que tractem sinó dels objectius que ens
plantegem i el seu grau de complexitat. Tot pot ser treballat si ens formulem
els objectius i continguts adients, si fem que allò que sembla tant llunyà pels
infants es torni proper i significatiu. Una eina per fer-ho, com va fer la meva
mestra, és el treball per projectes ja que parteixen de l’interès i la
motivació dels infants i, de manera autònoma, ells decideixen en quins temes
aprofundir, tot auto regulant per ells mateixos el nivell de
dificultat. Els infants saben quines fites proposar-se, són, segurament, més
realistes que alguns docents. Hem de creure en aquesta capacitat d'autogestió i
partir del seu exemple per plantejar-nos objectius adients.
El poema del que us parlava abans, "Els Besavis" de Joana Raspall, a simple vista, pot semblar molt complex per infants de 5-6 anys, i ho és. La veritat és que no puc dir que llavors entengués completament el que en ell es deia; fins i tot hi ha parts que ni recordo haver-les treballat. Però com he comentat abans els meus companys/es i jo ens vàrem interessar per allò que d'alguna manera podíem relacionar amb la nostre realitat o ens podia resultar útil per interpretar i comprendre el món on vivíem. D'altra banda suposo que la nostre professora es va plantejar uns objectius o fites adients a la nostre edat, interessos, moment maduratiu i de desenvolupament, i per això no va insistir en que comprenguéssim aspectes que, en aquell moment, no eren rellevants. Gràcies a aquest poema, si es llegeix adequadament i s'utilitza la comparació d'allò que apareix amb aspectes quotidians dels infants, crec que podem ajudar als infants en el seu procés de construcció i comprensió del concepte de temps.
Per finalitzar voldria comentar un aspecte que considero de rellevant importància, tot i que pugui semblar molt bàsic. El temps no s'estructura exclusivament entorn a un mateix sinó que l'estructurem a partir dels altres i dels moments que vivim plegats, a través de la comunitat on vivim, del món i el medi que ens envolta. Per tant, cal treballar les tres tipologies de temps des de ben petits, malgrat el que puguin dir alguns autors sobre la impossibilitat per part dels infants de comprendre altres temps a part del temps viscut. El món no es presenta de manera fragmentada ni per parts, tot i que el currículum d'Infantil sembla que així ho planteja. De món només n'hi ha un i si de veritat volem ajudar als infants a comprendre'l i a formar-ne part cal que els proporcionem aprenentatges globals.
dijous, 3 de gener del 2013
L'Espai a l'Educació Infantil
L’espai és un element bàsic en la formació d'una persona
perquè nosaltres ens movem en un espai i construir la nostre
identitat i la de les persones que ens envolten en relació a aquest. Un espai
ens dona informació de qui l'habita i l'habitat, ens deixa veure a quins valors
donen importància, com és i sobre què s'edifiquen la seva cultura i costums. Un
espai és la petjada d'una manera d'entendre la societat i les relacions que
s'estableixen entre els seus membres, l'espai ens dona eines per interpretar i
comprendre el medi que ens envolta. De la mateixa manera que nosaltres ho hem
fet els infants també ho fan, capten la informació inherent en l'espai, els
valors i significats que l'omplen i, a partir d'aquests, construeixen i
atorguen significat a qui son, a la seva cultura i societat, a la seva
realitat. Però l'espai no és només una porta cap a qui som, també és una porta
que ens deixa veure qui vam ser i en qui ens volem convertir. Octavio
Paz va deixar constància d'aquest fent: “La arquitectura es el testigo insobornable
de la historia, porque no se puede hablar de un gran edificio sin reconocer en
él el testigo de una época, su cultura, su sociedad, sus intenciones...” Així doncs l’espai i la comprensió d'aquest és un dels fonaments
sobre els quals nosaltres construïm el ciutadà que serem i les actituds que
desenvoluparem. És per aquest motiu que cal donar eines als infants perquè
puguin interaccionar amb l’espai i interpretar-los, perquè puguin participar activament
i de manera autònoma i plena en ell.
Els aspectes que cal desenvolupar de manera
essencial al llarg de l'etapa d'Educació Infantil, les quals aportaran als
infants les estratègies necessàries per aconseguir els objectius mencionats
anteriorment són:
L’orientació
en l’espai: Referent a la lateralitat,
a la profunditat i a l’anterioritat.
L’objecte dins l’espai : Referent a la interioritat i exterioritat (fora/dins) i a la delimitació de les coses (perímetres, al voltant de…, al llarg de…)
La posició relativa dels objectes a l’espai: On es mostren les relacions entre els objectes amb l’espai i amb nosaltres mateixos. Ex: en mig, fora, darrera de…
L’objecte dins l’espai : Referent a la interioritat i exterioritat (fora/dins) i a la delimitació de les coses (perímetres, al voltant de…, al llarg de…)
La posició relativa dels objectes a l’espai: On es mostren les relacions entre els objectes amb l’espai i amb nosaltres mateixos. Ex: en mig, fora, darrera de…
Les
distàncies: En que ens trobem nosaltres
respecte als elements que estan a l’espai ( a prop, lluny, apartat de…)
Les pre-mesures: Eines que ens permeten calcular mesures de manera empírica i vivencial, a través de l’experimentació i el propi cos.
Les pre-mesures: Eines que ens permeten calcular mesures de manera empírica i vivencial, a través de l’experimentació i el propi cos.
El breu resum que he elaborat d'aquests aspectes que cal treballar a Educació Infantil, degut a la seva importància en l'àmbit de formació i estructuració, per part dels infants, del medi on es troben i de la idea de ciutadà; ha estat elaborat per tal de prendre una major consciència d'aquests elements. Aquest bloc està entès per ser una segona memòria que em guiï, tant en l'avui com en el demà, per arribar a ser una bona docent i garantir que mai oblidi aquells aspectes de rellevant importància els quals doten de qualitat i significat l'educació dels infants. Aquestes eines són indispensables per ells per poder interpretar el món, de la mateixa manera que ho és la paleta per un pintor o una partitura per a un músic. Si no es formen en aquests aspectes d'una manera plena podrien tenir mancances que no els permetin interpretar la realitat en que viuen ni actuar en ella.
Per finalitzar voldria concloure amb una frase de Jean Jacques Rousseau, la qual trobo molt adient i significativa; ja que remarca la importància de donar temps als infants perquè, a partir de l'experiència i la interpretació que fan del medi, vagin elaborant i omplint el món de les seves pròpies idees i significats. : "La infància té la seva pròpia manera de veure, pensar i sentir; no hi ha res més insensat que pretendre-les substituir per les nostres".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)