Fonaments

La primera magistral de l'assignatura ha estat molt enriquidora i propera. M'ha sobtat la franquesa amb la que l'Antoni, el nostre professor, ha parlat d'ell, de la seva experiència, de les seves idees...És en ocasions com aquesta quan, com a estudiant, et sents capaç de connectar amb el docent que tens al davant, quan et sents lliure d' expressar tot allò que sents i penses, quan els errors es converteixen en oportunitats d'aprenentatge. Hi ha una dita coreana que diu: "Si vols que et parlin amb paraules tendres parla tu primer amb paraules tendres, si vols que els altres et comprenguin comprèn tu primer als altres, si vols que els altres t'obrin el seu cor obre'ls primer el teu." I, de fet, això és el que ha passa't avui; almenys en el meu cas. L'Antoni s'ha obert a nosaltres i jo, ara, em sento capaç d'obrir-me a ell.

Tot això m'ha fet pensar molt en la importància de l'actitud del docent, en allò que transmet no només verbalment sinó també corporalment. El primer pas per convertir-me en una bona docent, en didàctica del medi social i natural o en qualsevol altre, és entendre la influència que les nostres accions i actituds, conscients i/o inconscients, tenen sobre els infants. Hem de ser el màxim conscients possibles dels missatges que transmetem per tal de crear ambients promotors d’aprenentatges significatius, plens de confiança i seguretat, que els permetin desenvolupar-se plena i íntegrament.

D'altra banda, en relació amb el que comentava abans, considero que l'empatia  hauria de ser  més treballada a les aules; no només el fet de posar-se en el lloc de l'altre o interpretar com se sent sinó també el que nosaltres fem vers aquest manifest d'emocions. És a dir, a les escoles, almenys per la meva experiència i la de persones properes, es treballa el posar-se en el lloc de l'altre i el reconèixer i interpretar com se sent; no obstant, es deixa de banda el  com nosaltres actuem vers l'expressió dels sentiments dels altres. Per exemple; quan un amic plora perquè té un problema som capaços de posar-nos en la seva pell,  reconeixem la tristesa i  la sentim però, tot i entendre'l, sovint no sabem com reaccionar. Mai pots saber del cert quina serà la millor manera d'actuar davant una situació, ja que hi ha milers de factors que interaccionen i conflueixen; no obstant, si es treballes més a les aules aquest tipus de situacions, a mida que adquiríssim experiència, podríem desenvolupar més habilitats per fer-hi front; cada vegada podríem respondre de millor manera a les situacions que ens trobem tenint en compte totes les variables que intervenen. D'aquesta manera crec que no només ajudaríem als infants a desenvolupar certs valors sinó que a més els proporcionaríem eines per poder conviure bé en societat. 

Però el motiu de la meva entrada d'avui no és exclusivament parlar d’aquest fet. Avui l'Antoni ens ha plantejat unes frases inacabades les quals havíem de completar; frases que m'han fet pensar molt sobre mi i sobre quina docent vull arribar a ser. Per això, per la rellevància que tenen a nivell personal i com a futura docent, les he decidit plasmar en aquesta entrada. D'aquesta manera, quan les torni a llegir en un futur, podré veure com pensava i què vaig respondre, com he canviat, si s'escau, donar noves.

Les frases resultat de l'activitat, algunes de les quals he decidit acompanyar d'imatges per fer-les més significatives i entenedores, han estat les següents:

• Quan faci de mestre/a a EI crec que el més important són els infants. Actuar i pensar-ho tot de i pels infants, tenint en compte a cada infant, les seves famílies, el seu entorn, les seves necessitats…

                                                         FRATO '94

• La perspectiva social de l’assignatura de Didàctica del Coneixement del medi entenc que m’hauria  d’aportar sobretot eines per entendre millor als infants i el món que els/ens envolta, que em proporcionarà una nova mirada sobre  les coses i m’ajudarà a saber com acompanyar d’una millor manera als infants en els seus processos d’aprenentatge i de vida.

• Com a ciutadà/na em sento que visc en un món en  un canvi constant i ràpid.

• Com a mestre he d’educar per a la vida, la convivència amb els altres i perquè puguin ser feliços.