Després de rumiar i pensar, de fer, desfer i refer; he decidit que el format que donaré al treball de Didàctica del Medi Social serà el d’un blog. I, us podeu preguntar, per què un blog?
Sincerament, en un primer moment, aquesta em va
semblar una tasca impossible per a mi; els blogs són eines útils, sí, però
formen part d’un món completament desconegut per a mi; no a nivell d’usuari
però si com a editora/escriptora d’un. D’altra banda un blog resultava prou
atractiu; podria fer arribar la informació d’una manera més directa, més
personal i podria incloure diferents suports (imatges, vídeos, música...) La
llista d’aspectes positius superava a la d’aspectes negatius però no era
suficient, la balança es mantenia en equilibri sense mostrar preferència per
cap de les dues bandes. Finalment, però, quelcom em va fer canviar d’opinió; la
possibilitat de crear un treball que mai acabés, que anés creixent amb mi, que
perdurés en el temps i en l’espai; en definitiva, una segona memòria per l'ara
i pel futur.
Suposo que al llarg de les meves entrades al
blogg anirà reapareixent el concepte de segona memòria i, essent aquesta idea
el motiu principal pel que he decidit fer un blog, considero necessari
explicar-la breument.
Fa uns anys un professor d’història que m’havia
donat classes al Batxillerat i amb qui seguia en contacte em va explicar la por
que sentia vers la pèrdua de memòria històrica que s’estava produint a la
societat; em comentà:
“Cristina, quants joves creus que actualment
saben realment les conseqüències de la segona guerra mundial? Potser alguns
però no masses...Els fets s’obliden i amb ells moren els records de milers de
persones, els aprenentatges que l’ésser humà ha anat construint al llarg de la
seva història a través de les dures realitats que ens ha tocat viure, dels
errors que s’han comès i dels èxits obtinguts. I si això passa, i està passant,
arribarà un dia en que tornarem a cometre els errors que un dia vam jurar que
no tornaríem a cometre, tornarem a no veure sortida a problemes als quals un dia
ja vam trobar resposta i, finalment, oblidarem qui som i com o per què hem
arribat fins aquí.”
Des de l’instant en que vaig sentir aquelles
paraules la flama de la consciència va sorgir dins meu; per primera vegada vaig
ser realment conscient d’aquell fet, em vaig adonar que les paraules del meu
professor no feien referència a un futur llunyà sinó a un present immediat i va
néixer en mi la voluntat de canviar les coses.
Des de les hores veig l’elaboració de segones
memòries com a quelcom de rellevant importància i del tot necessari per créixer
i aprendre. No importa el format que prengui mentre pugui deixar l’empremta
dels meus pensaments, emocions, aprenentatges, de tot allò que esdevé al meu
voltant...A través de les segones memòries em puc entendre millor a mi mateixa
i al món en que visc, puc veure quina ha estat la meva evolució des del
principi fins al final; com he canviat i què m’ha fet canviar; qui era, qui sóc
i qui vull ser.
En el cas d'aquest blog, dedicat a la Didàctica
del Medi Social, pretenc escriure i deixar constància d’aquells aspectes que
m’han impactat en major mesura, d’allò que he après, de quines reflexions han
sorgit dins meu, de com podria aplicar tot plegat a l’aula, de quina docent
vull ser, de com em projecto cap al futur etc.
D'aquesta manera no només estaré elaborant una
síntesi d'una assignatura sinó que podré recollir aquells elements que em
semblen més rellevants i significatius i podré veure, al final de
l’assignatura, quin ha estat el meu procés d’aprenentatge durant aquests mesos.
Tot allò que apareix al blog, tot i seguir un
ordre cronològic, no està dividit exactament per les sessions magistrals i
seminaris sinó que ha estat elaborat en funció de la temàtica de la reflexió i
a mida que ha anat sorgint en mi la necessitat de plasmar quelcom considero
important.
Ara només em queda dir: Benvinguts al meu Blog!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.