Conclusió

Tot el que aquesta assignatura m’ha aportat, més enllà de continguts i/o aspectes teòrics, té per a mi un valor incalculable. La Cristina que va entrar per la porta de l’aula el primer dia no té res a veure amb la Cristina que ara surt d'aquesta  He canviat, he crescut, he madurat, he après, he experimentat, he viscut, he omplert una mica més la meva motxilla d'experiència i bagatge. Al llarg d'aquests mesos he viscut en primera persona el que la motivació pot causar en els infants, en l’important motor d'aprenentatge que representa, en com, de i en el medi, els infants aconsegueix construir aprenentatges manera transversal i significativa; tot avançant en la coneixença d'un mateix, dels altres i del món on viuen. Ara que acaba l’assignatura m’adono del sentit de tot plegat, de com el Coneixement del Medi Natural i Social no poden fragmentar-se sinó que van units. És a través del diàleg entre les diverses disciplines, art, llengua, medi social, natural, matemàtiques, música etc. que aconseguim, de mica en mica, comprendre la complexitat de la realitat en que vivim. Però és sobre tot en el diàleg entre el medi social i el medi natural que els infants podran anar omplint de significat el món i trobaran respostes que els donin eines per a conviure en societat i entendre el medi on es troben.

 He treballat i m’he esforçat molt però vull deixar clar que no ha estat per obligació sinó per interès, tenia curiositat i ganes, volia aprendre i aprofundir en allò que treballàvem a classe perquè em fascinava descobrir en el món que tenia davant els meus ulls una nova realitat i manera d'entendre el medi. Acabo l’assignatura sentint-me més a prop del model de mestra que aspiro ser, sentint que estic més preparada i tinc més recursos i eines per poder realitzar la meva futura tasca docent amb qualitat.

Per finalitzar voldria fer referència a una cita de J. Moragas que recull en gran mesura l’essència del que he après en aquesta assignatura i la idea d'infant que m’ha ajudat a incorporar; diu així: “L’infant és un infant que ha vingut al món per ser tant infant com ha de ser. Tota la seva essència i tota la seva experiència és d'infant  no d'adult ni d'adult en petit, ni d'infant que es prepara per ser adult […] La infantesa no és una preparació. És una realització. No és una etapa perquè es formi tot l'home/dona de demà, sinó perquè es consumeixi tot l'infant d'avui"