El Temps a l'Educació Infantil

Mentre pensava en com podria treballar, com a futura docent, el temps amb els infants; acostant-los al temps històric, al temps social i fent-los més conscients del temps viscut, he recordat un poema de la meva infància, Els Besavis de Joana Raspall. 

A través d'aquest poema, la meva professora de P5, ens va presentar a mi i als meus companys/es el concepte de generacions passades i vam desenvolupar, per motivació pròpia, un projecte de tot un curs. En una ocasió, mentre intentàvem comprendre qui eren els besavis i com vivien, vam decidir, entre tots i totes, portar imatges o fotografies d'ells a classe i així investigar-ho plegats. Recordo perfectament el dia que vaig demanar a la mare que m'ajudés amb la tasca; va treure un piló de fotografies, algunes en blanc i negre, d'altres en color sèpia i d'altres amb grans taques fosques, totes elles amb olors estranys. Una vegada van estar totes les fotografies sobre la taula ens vam posar a buscar i re-buscar aquelles que podrien resultar més interessants. M'agradava  mirar les cares d'aquelles persones desconegudes que, segons  la mare, formaven part de la família des d'abans que jo naixes, em resultaven  estranys els seus pentinats, la seva roba, les seves cares i expressions series; tant i tant diferents de la realitat que jo coneixia. Però el més curiós de tot és que, sense saber perquè, sentia que entre aquelles persones que mai havia vist i jo existia un vincle impossible de trencar, estàvem connectats per quelcom màgic i misteriós. Quan va arribar el dia de portar les fotografies tots estàvem impacients per explicar als altres les nostres troballes. Un a un vam anar explicant i descrivint a les persones que apareixien a les imatges, com eren, quina roba portaven  quina era la seva feina...Jo vaig portar una fotografia dels meus besavis per part d'àvia materna, havien estat cantants: "El duet Mariner". 

Posteriorment, per tal d'entendre com vivien, l'Eva, la nostre professora, ens va fer comparar, de manera indirecte, la realitat d'aquelles persones amb la nostre; tot fent-nos plantejar preguntes: "On vivien?" "Com eren les seves cases?" "Quina roba portaven?" "Menjaven el mateix que nosaltres?"etc. D'aquesta manera també treballàvem el temps social i adquiríem una major consciència del temps viscut. A partir de les diferents escenes quotidianes que presenta  el poema podíem comparar la nostre experiència amb la seva i prendre consciència dels moments del dia en que realitzem aquelles accions, amb qui, com, a on...A més el propi fet de treballar per projectes també ajudava a l'adquisició d'aquests dos tipus de temps; comencem a estructurar el dia segons les activitats que duem a terme, ens adonem de la simultaneïtat de les accions ja que mentre jo buscava les fotografies els meus companys també ho feien; la durada de l'activitat en el temps i les tasques que ens encomanen juntament amb les rutines que seguirem ens ajudaven a entendre el pas del temps i a anticipar fets i/o seqüències d'accions.

Alguns autors com J. Piaget comenten que el temps viscut és l'únic temps que els infants poden comprendre fins aproximadament els 16 anys i que, per tant, no hem de treballar el temps històric amb els més petits, ja que per ells és incomprensible. Jo difereixo en aquest aspecte; Miralles, Martinez, P. i Rivero, Gracia, P. (2012) exposen:“La historia en sí misma no constituye un área ni siquiera un contenido específico dentro del actual currículo de Educación Infantil. En otros países europeos, sin embargo, sí que se contempla la enseñanza de la historia desde edades tempranas.[…] o. Numerosas investigaciones empíricas han concluido que los niños a partir  de los cinco años poseen una idea de la duración y un cierto sentido de la historia y  que esta temática puede abordarse en la etapa de Educación Infantil si se adecuan las  metodologías, estrategias y procedimientos para su enseñanza y se realiza una  adecuada selección de recursos didácticos Los problemas de su aprendizaje radican en  la selección de contenidos y en su tratamiento didáctico, no en su edad […]” 

l'Antoni també argumentà en aquesta línia explicant que la dificultat del treball del temps no jau només en la proximitat o llunyania dels fets que tractem sinó dels objectius que ens plantegem i el seu grau de complexitat. Tot pot ser treballat si ens formulem els objectius i continguts adients, si fem que allò que sembla tant llunyà pels infants es torni proper i significatiu. Una eina per fer-ho, com va fer la meva mestra, és el treball per projectes ja que parteixen de l’interès i la motivació dels infants i, de manera autònoma, ells decideixen en quins temes aprofundir, tot auto regulant per ells mateixos el nivell de dificultat. Els infants saben quines fites proposar-se, són, segurament, més realistes que alguns docents. Hem de creure en aquesta capacitat d'autogestió i partir del seu exemple per plantejar-nos objectius adients.

El poema del que us parlava abans, "Els Besavis" de Joana Raspall, a simple vista, pot semblar molt complex per infants de 5-6 anys, i ho és. La veritat és que no puc dir que llavors entengués completament el que en ell es deia; fins i tot hi ha parts que ni recordo haver-les treballat. Però com he comentat abans els meus companys/es i jo ens vàrem interessar per allò que d'alguna manera podíem relacionar amb la nostre realitat o ens podia resultar útil per interpretar i comprendre el món on vivíem. D'altra banda suposo que la nostre professora es va plantejar uns objectius o fites adients a la nostre edat, interessos, moment maduratiu i de desenvolupament, i per això no va insistir en que comprenguéssim aspectes que, en aquell moment, no eren rellevants. Gràcies a aquest poema, si es llegeix adequadament i s'utilitza la comparació d'allò que apareix amb aspectes quotidians dels infants, crec que podem ajudar als infants en el seu procés de construcció i comprensió del concepte de temps.

Per finalitzar voldria comentar un aspecte que considero de rellevant importància, tot i que pugui semblar molt bàsic. El temps no s'estructura exclusivament entorn a un mateix sinó que l'estructurem a partir dels altres i dels moments que vivim plegats, a través de la comunitat on vivim, del món i el medi que ens envolta. Per tant, cal treballar les tres tipologies de temps des de ben petits, malgrat el que puguin dir alguns autors sobre la impossibilitat per part dels infants de comprendre altres temps a part del temps viscut. El món no es presenta de manera fragmentada ni per parts, tot i que el currículum d'Infantil sembla que així ho planteja. De món només n'hi ha un i si de veritat volem ajudar als infants a comprendre'l i a formar-ne part cal que els proporcionem aprenentatges globals.